Francesco Tristano

Un pianista de cap a peus

"El meu primer contacte amb el piano va ser amb els peus; recordo que sonaven clústers molt interessants..."

Als 5 anys, Francesco Tristano va començar a tocar el piano, i als 13 va fer el seu primer recital. Ara està preparant el seu últim àlbum a Deutsche Grammophon. Déu n'hi do!

En què treballes actualment?
Acabo de tornar d'una gira per Alemanya, Suïssa i Itàlia amb el meu grup Aufgang, i ara estic preparant les pròximes actuacions de bachCage, el meu últim àlbum a Deutsche Grammophon, i el concert per a piano i orquestra de Gershwin.

Com van ser els teus inicis professionals en l'àmbit de la música?
Vaig fer el meu primer recital amb 13 anys. Per a mi ha estat molt important el suport d'algunes persones per continuar tocant en públic. Al llarg dels anys he pogut desenvolupar-me i establir-me com a pianista professional. El piano no ha estat el fi en si mateix, sinó la base per ampliar el meu horitzó musical cap a la composició, la direcció i la producció de música electrònica a través de les noves tecnologies.

Podries definir el teu estil?
No. Això ho fan els mitjans, i sembla que tenen problemes per fer-ho... Toco el piano, les cordes, sintetitzadors, utilitzo el meu portàtil... Faig música. M'agrada pensar que sóc artesà, i no pas un artista, i no entenc l'obsessió en els límits estilístics.

Per què no t'has cenyit als cànons establerts i has provat diferents repertoris?
Què són els cànons establerts? La terminologia “clàssica” existeix des del 1840 i definia així la música dels segles anteriors. Avui dia anomenem clàssic el músic Chopin (el 1840 ell va definir l'anterior des del seu estil d'avantguarda). La realitat és que tot el clàssic ha estat contemporani.

El seu web

"De la meva professió destacaria que em dóna la possibilitat de comunicar la música a la gent, viatjar i conèixer cultures diferents."

Com és el teu dia a dia?
Per a mi, el dia a dia en aquest sentit no existeix. Quan preparo a casa nous programes puc passar-me sis hores al piano i quan viatjo pot ser que, a part dels concerts, no toqui el piano en tres dies.

Quins plans de futur tens?
Seguir la meva línia, buscar l'ideal entre l'acústica i l'electrònica, descobrir més compositors, crear nova música...

Què canviaries de la teva trajectòria acadèmica o laboral?
La veritat és que no canviaria res. He estat una persona molt afortunada en aquest aspecte: he pogut estudiar en una de les millors escoles del món, en part gràcies a un patrocinador, i dedicar tot el meu temps a fer el que més m'agrada. Sempre he treballat mentre estudiava, però fent música (casaments, piano-bars, recepcions...).

Algú a qui admiris en l'àmbit de la teva professió.
Cada músic que tingui un projecte personal i lluiti per dur-lo a terme.

De tots els teus concerts... de quin tens un millor record?
Recordo amb molta emoció el meu primer concert al Japó el 2001. Mai no havia tocat per a un públic tan silenciós i tan entusiasta alhora.

Una pel·lícula que tornaries a veure.
Amarcord, de Federico Fellini.

Un grup de música preferit.
Weather Report.

Un llibre.
El nàufrag, de Thomas Bernhard.

Una pàgina web que visitis i que parli de la música.
PlayGround i Resident Adviso.

Un consell per a un jove que somia dedicar-se a la música.
Que tingui l'oïda ben oberta i que no es quedi mai satisfet amb les idees preestablertes. La música és experimentació, i no pas una fórmula.