Arnau Bataller

Arnau Bataller, compositor musical

"M'hauria agradat dedicar-me a la música més seriosament des de més jove. Fins als 19 anys la meva relació amb la música era purament d'entreteniment..."

Als 8 anys Arnau Bataller va començar els estudis de solfeig i violí i ara és compositor musical de peces per a concerts i per a mitjans audiovisuals.

Fitxa

Nom i cognoms: Arnau Bataller Carreño
Lloc de naixement: Alzira (València)
Edat: 31 anys
Professió: Compositor
Anys que portes en el món de la música: Des dels 8 anys, però, amb dedicació plena, a partir dels 19 anys.
Formació realitzada:
Tinc el títol professional de violí pel Conservatori Mestre Verd de Carcaixent i el títol superior de composició per la University of Southern California de Los Angeles.

Què estàs fent actualment?
Estic component la música per a un documental per a la televisió, un encàrrec per a banda, i un parell de curts en 35 mm; a més, estic preparant els pròxims llargmetratges. També sóc professor de composició per a mitjans audiovisuals a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i al Conservatori Superior de Música d'Aragó.

Quins dels teus treballs consideres més rellevants?
Les peces per a concert Tre Movimenti alla Rossini, per a clarinet i piano, Gene-sis, per a banda simfònica i cor, i la TV Movie Omar Martínez. Crec que els meus millors treballs encara no han estat creats.

Com vas començar en el món de la composició musical?
Els meus pares ens van apuntar al meu germà i a mi a tennis, anglès i música, ja que no volien que ens passéssim les tardes davant del televisor. A poc a poc, vam anar deixant les altres activitats i ens vam quedar amb la música.

La seva pàgina web

Què has hagut de fer per dedicar-t'hi?
Primer, formar-me estudiant composició i fent l'especialització de música per a cinema. Després orquestrant molt; he orquestrat uns 9 llargmetratges, i, per últim, treballar en molts projectes diferents, alguns poc gratificants, i tenir molta paciència.

Sempre havies volgut dedicar-te a la música o amb els anys vas anar decidint-te?
La veritat és que em vaig plantejar que volia dedicar-me a la música de manera professional quan vaig acabar els estudis de batxillerat. Fins aquell moment sabia que m'agradava molt, però a casa m'insistien que estudiés una carrera més "seriosa", ja que els meus pares tenien por que la música no em donés per viure.

"Mai es deixa d'estudiar. Intento estar sempre al dia en la meva feina i, a més, m'agrada molt tenir nous coneixements, comprar llibres, provar noves metodologies de treball... Tinc el defecte de ser desconfiat amb mi mateix, i quasi sempre penso que no sé suficient sobre la matèria."

Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria acadèmica o professional?
M'hauria agradat dedicar-me a la música més seriosament des de més jove. Fins als 19 anys la meva relació amb la música era purament d'entreteniment, una afició, però no li dedicava gaires hores d'estudi. La decisió d'estudiar a l'estranger va ser molt encertada.

Una formació que tens i que consideres positiva.
La carrera de violí, perquè és important per poder escriure bé per a les cordes i fer bones orquestracions.

Una formació que no tens i que creus que necessites.
Estar més al dia dels avenços tecnològics.

Una professió o ofici que sempre t'ha agradat.
Cuiner d'avantguarda, m'encanta menjar bé.

Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
Admiro diversos compositors, però entre d'altres Thomas Newman, J. N. Howard o Alberto Iglesias.

Una anècdota.
Entrant a enregistrar als estudis M de la Paramount, a Los Angeles, em van explicar que el dia anterior havia estat allà mateix J. Williams, autor de les bandes sonores de La guerra de les galàxies, ET, La llista de Schindler, Superman, Tiburón, Indiana Jones…

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
On the Track, de Fred Karlin.

Un consell a un jove que somia dedicar-se a la música.
Molta paciència i tenir clar que l'èxit i la vàlua personal o professional no sempre són directament proporcionals. Així que quan algú s'està formant no ha de pensar que ho fa per ser famós o tenir molts diners, ja que estudiar i aprendre són prou importants.

Què destacaries de la teva professió?
Hi destacaria un parell de paradoxes: d'una banda, és un treball solitari en el moment de la creació, però que necessita del contacte amb directors o productors per realitzar-se; d'altra banda, la música sol tenir una exposició molt gran en les pel•lícules, fins i tot hi ha alguna música més coneguda que la pel•lícula, però ningú sol conèixer el compositor.

Què ha influït més en el teu èxit professional: la sort, el talent o l'esforç?
Fins ara, crec que el treball i la constància han estat molt importants per a mi. Suposo que una mica de talent hi haurà, ja que, si no és així, per molt treballador que siguis… Encara que, personalment, valoro molt el treball. Crec que amb treball es pot aconseguir el que es vol.

Quins plans de futur tens?
Doncs, ara mateix, acabar tots els projectes que tinc entre mans i així poder dedicar-me als pròxims llargmetratges: El regreso de Elías Urquijo, un thriller psicològic, i la primera i segona part de La herencia Valdemar, una història de terror i cinema fantàstic.