Xènia Besora

Com és que estàs a Mèxic?
Casualitats de la vida. A Barcelona duia a terme un projecte artístic amb una companya, relacionat amb projectes plàstics, ella havia estudiat a l'escola de cinema de Barcelona, l'ESCAC, i estava a punt de marxar a Mèxic a estudiar un màster en cinema documental, amb el pretext d'acompanyar-la una temporada a rodar el seu documental em vaig descobrir jugant-me la sort amb una moneda si em quedava a viure a Mèxic o no. Tant bon punt vaig decidir que em quedava a viure a la ciutat de Mèxic em vaig plantejar la possibilitat de buscar feina en l'àmbit de la direcció artística, i des de llavors he seguit treballant en la mateixa feina.

Com et vas anar introduint en el món de la direcció artística?
Vaig començar treballant per a petites obres de teatre, obres de l'escola... i després ja més professionals. Un dia, una amiga que estava estudiant cinema em va convidar a treballar en un projecte de 3r any de carrera, un curtmetratge que es rodaria en 16mm; ells em varen explicar com funcionava el rodatge i jo em vaig encarregar de la part artística. Després d'aquella experència vaig començar a treballar en diferents projectes estudiantils, curtmetratges diversos, i a seguir estudiant la carrera de directora artística de manera independent.

Gràcies a una beca Erasmus vas estar a Anglaterra estudiant, què recordes d'aquella experiència? La recomanaries? El fet de distanciar-te del teu entorn, de canviar d'ambient i d'ubicar-te en altres espais és tot un guany, crec que tot el que estigui relacionat amb el canvi és enriquidor i sí, ho recomano a tothom que hi tingui interès.

El seu web

Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria tant acadèmica com professional?
Ara mateix no canviaria res, el que decidim i el que fem ens porta per un camí i és el que ara estem caminant, el que sí m'agradaria canviar una mica és el present, m'agradaria poder-me organitzar per poder seguir estudiant, això sempre; ara estic una mica allunyada de les universitats, per la qual cosa demanaria poder organitzar el meu temps per entrar a una altra carrera, que estaria relacionada amb l'arquitectura, la història o la filosofia o.... en fi, em sembla que el que ara m'agradaria és poder gaudir dels nous coneixements que et pot aportar una nova titulació i també de la vida universitària.

Què ha influït més en el teu èxit professional, la sort o l'esforç?
Doncs les 2 coses, i podríem dir que alguns factors més. Crec que el creixement intern de cada persona, la il•lusió, les ganes d'aprendre, l'energia per veure i descobrir l'entorn i que el teu voltant t'ensenyi, entre d'altres factors, m'han ajudat a millorar el dia a dia de la meva feina. Podríem dir que es pot fer més i que es pot fer menys; en relació a algunes persones, podríem dir que no hem fet gaires coses, i en relació a d'altres, podríem dir que n‘hem fet moltes, per tant, crec que més aviat és qüestió de pensar d'una altra manera, parlar només d'èxit profesional descuidant el creixement emocional de cadascú no ens ajuda a llevar-nos del llit cada matí. Per tant, podríem dir que el creixement d'una persona pot ser molt bo sense tenir en compte els seus èxits professionals o reconeixements en la societat. Gaudiu del moment al cent per cent, ni més ni menys.
Personalment, cada vegada més lluito per aprofitar cada dia al màxim, i no parlo només de la direcció artística.... perquè al cap i a la fi només és una professió i el món n'està ple, de coses a fer i de feines per desenvolupar. Qui sap què farem demà.