Des de quan estàs afiliat a l'ONCE?
Vaig néixer amb un problema a la vista; el meu percentatge de visió és molt petit, prop del 6%, i em van afiliar a l'ONCE quan tenia dos anys, per tenir més facilitat en els estudis, en la mobilitat i en la vida quotidiana en general, ja que aquesta institució ofereix moltes facilitats quan tens una discapacitat d'aquest tipus. Què suposa ser membre de l'ONCE? Quin tipus d'activitats s'hi duen a terme?
L'ONCE posa a disposició dels seus afiliats una sèrie d'instruments especialitzats perquè les persones amb discapacitat puguin seguir els seus estudis, com ara llibres en braille, màquines per escriure en braille, lectors de pantalla per fer accessibles els ordinadors, lupes i moltes facilitats perquè els estudiants cecs o deficients visuals puguin estudiar amb normalitat. D'altra banda, la institució organitza cursos de formació, colònies, campaments… Per compartir històries, inquietuds i somnis. | Quines barreres o obstacles trobes en el teu dia a dia?
La veritat és que a mesura que han passat els anys, he tingut menys problemes. Podria parlar d'algun tema de mobilitat, ja que en una ciutat no sempre són conscients que pot haver-hi persones amb discapacitat –visual, en el meu cas–; però no tan sols això, també hi ha molts problemes per a la gent que va amb cadira de rodes…, però jo m'espavilo bastant bé, gràcies al bastó i al meu percentatge de visió. D'altra banda hi ha els estudis: sempre existeix alguna assignatura que no és accessible, com per exemple la d'aquest any, Disseny de la informació periodística, que es basa en imatges, però sempre he estat afortunat amb els professors; els dec molt en aquest sentit. Què hauria de canviar en la societat per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat?
Amb el temps, la societat es torna més madura i es consciencia del que suposa una persona amb discapacitat. De vegades he trobat algú que m'ha tractat d'una manera diferent, o que em volia protegir massa. El que cal tenir clar és que algú amb discapacitat és una persona normal, amb una sèrie de dificultats, però igual que la resta. La prova la tenim en el nombre d'universitaris amb discapacitat, o esportistes, treballadors, informàtics… Hem d'aparcar el tòpic del venedor de cupons –una feina molt digna–, ja que una persona, pel fet de ser cega, no ha de vendre necessàriament cupons.
| Sabem que has començat el grau en Periodisme. Per què has triat aquesta carrera?
He de dir que ho vaig decidir en l'últim moment... Sempre m'ha agradat molt el periodisme; a més, és una carrera molt compatible amb l'esport, la meva altra gran passió. | | | Com t'imagines la professió de periodista?
Doncs depèn del camp en què es treballi, però crec que és una professió molt important. Informar és una gran responsabilitat i una cosa bonica a la vegada, ja que permet conèixer molta gent, moltes històries..., però, sobretot, es tracta d'una feina d'acció, de moure's, que és el que jo busco per al futur; el periodista ha d'anar a la notícia, i no al revés. Quin tipus de feina t'agradaria fer?
M'apassionen tots els camps: redactor en un diari, locutor de ràdio, treballar a la televisió... Si em deixessin triar, voldria treballar a la ràdio, de periodista esportiu. Tampoc no em desagrada la política, però prefereixo l'esport. | |
