Cursos Relacionats

Josep Maria Miró Coromina

Dramaturg i director de teatre

Josep Maria Miró Coromina
“En la meva professió no m'avorreixo, cada dia aprenc coses i tinc la sort de conèixer persones meravelloses.”
Actualment Josep Maria Miró Coromina, de 32 anys, es dedica al món del teatre com a director i dramaturg, però anteriorment havia treballat com a Periodista. Encara fa algunes col•laboracions en mitjans de comunicació, però només si li ve de gust fer-les.

Per tal de poder-se dedicar a allò que li agrada, Josep Maria Miró Coromina ha estudiat Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i està fent el Doctorat en literatura catalana, també a la UAB. A més a més, ha fet Direcció i dramatúrgia a l'Institut del teatre de Barcelona i altres cursos relacionats.

Què és el que estàs fent actualment?
Actualment treballo en 3 projectes diferents: una dramatúrgia de contes d'en Joan Barril, la dramatúrgia d'un espectacle musical sobre el Paral•lel i la Barcelona del segle XX i també en el projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, del qual sóc autor resident la temporada 2010-2011.

Sabem que estàs treballant en allò que has estudiat, però com has aconseguit poder dedicar-t'hi? La direcció i la dramatúrgia per mi van molt lligades, perquè les exerceixo simultàniament i això fa que sovint quan escric ja ho faig pensant en la posada en escena, de la mateixa manera que quan dirigeixo, en ser el propi autor, em permeto reescriure, tallar, canviar... També he treballat molt com a ajudant de direcció i en aquest cas et poses al servei artístic d'un projecte d'una altra persona. Fer d'ajudant és formidable perquè si, com en el meu cas, treballes amb algú que admires, sents que aprens més que no pas una altra cosa.

En el cas del guió televisiu, que ara mateix no estic fent, però que he fet en 2 ocasions, és un treball d'escriptura en equip, molt diferent que l'escriptura teatral, que és molt més personal. En periodisme, he treballat en informatius i programes durant 10 anys. En els darrers tres anys només he fet col•laboracions esporàdiques a la ràdio sobre temàtiques que m'interessen, com és el cas del teatre i la cultura.

Sabem que estàs treballant en allò que has estudiat, però com has aconseguit poder-t'hi dedicar?
Potser és una resposta que pot semblar òbvia o estúpida però ho he aconseguit treballant. L'academicisme serveix per poca cosa. Cal arromangar-se de seguida i tirar-te de cap en allò que t'agrada. Potser no he estat un estudiant exemplar, però sempre he donat més importància a poder conèixer el què vull fer de seguida de primera mà. Això ha suposat que moltes vegades ho he començat fent, com és diu popularment, per “amor a l'art”.

Com t'ho fas per compaginar-ho tot?
En un sector tan irregular com el teatre hi ha moments que he hagut de fer malabarismes, quan se m'han ajuntat 2 o 3 projectes a l'hora. Després et pots passar 2 mesos o més sense fer res. Però en aquests mesos he aprofitat per escriure, per parir coses noves, per agafar forces... Quan m'entusiasmo, trec el temps d'on sigui.

És difícil accedir al món del teatre?
És difícil, però no més que qualsevol altre món. Actualment el mercat laboral és molt difícil per als joves. Les condicions de treball són lamentables i abusives. Antigament semblava que dedicar-te a una branca artística era sinònim d'inestabilitat. A dia d'avui, amb les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials penso que és tan inestable el teatre, com l'arquitectura, el dret, l'enginyeria o la medicina. Els nostres pares trobaven una feina i sabien que, si volien, seria per a tota la vida. Nosaltres som d'una generació que ja no tenim aquesta seguretat.

Ell també és dramaturg

Com veus el món del periodisme?
El sector periodístic ha patit diverses transformacions (brutals totes elles) en els últims anys. Una transformació tecnològica molt interessant i una d'ideològica, de continguts i de mètode de treball que no m'agrada gaire.



Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
Hi ha gent que no conec i que m'agrada molt el què fan. Entre els qui admiro perquè els conec... sens dubte, el Xavier Albertí i la Lluïsa Cunillé. Tinc la sort de tenir-los a prop i els trobo extraordinaris artísticament i humana.

Una pel•lícula que tornaries a veure..
No acostumo a repetir pel•lícules però he reincidit en alguns títols clàssics com All about Eve, Sunset Boulevard, El apartamento... i aquest darrer any n'he vist algunes que tornaria a veure, com Revolutionary road o Desgracia.

Una anècdota del teu dia a dia.
Sóc mal actor, canto fatal -no ho faig mai, ni entre amics- i ballar, ni t'explico... En una actuació de gira, en un cas d'emergència absoluta, vaig acabar amb unes sabates de taló, un ventall tapant-me el davant i un altre el darrere... Eva Harrington hauria esperat aquesta oportunitat tota la vida... jo em volia fondre.

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
Cada vegada sóc més contrari als llibres de mètode, que donen claus, consells i passos a seguir, i m'apassionen més els llibres d'assaig, les memòries... que m'aporten més. A vegades és millor asseure't en un bar i mirar al teu voltant, que no pas llegir-te cent d'aquests llibres de capçalera per a la teva professió.

Un consell a un jove que somia treballar en el camp del periodisme o/i el teatre.
No m'agrada gaire donar consells. L'única cosa que crec és que facis el que facis, t'hi has de dedicar honestament, perquè hi creus. Si algú es dedica a qualsevol cosa sense creure-hi, únicament perquè es pensa que farà diners, té sortida o li dóna estatus... fins i tot si assoleix aquest èxit aparent, estarà perdut.

El periodisme està segrestat per massa interessos polítics i econòmics i la informació ha caigut –perillosament- en mans de l'espectacularitat i de l'entreteniment. Si no fos tan apocalíptic amb el camí emprès pel sector periodístic, potser seguiria dedicant-m'hi. Haver treballat en un mitjà públic durant un mandat del PP tampoc no m'hi devia ajudar gaire, i tampoc veure la instrumentalització que en fan totes les forces polítiques, sense excepció. Els continguts també s'han empobrit. Només cal encendre la televisió... Avui dia, amb tots els mitjans, els professionals i les facilitats del nostre temps, estic segur que pocs programadors tirarien endavant un programa d'una qualitat inqüestionable, com les entrevistes de A fondo de Soler Serrano. Amb això no vull dir que de tant en tant no et trobis alguna joia, però la cosa està molt negra.

Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria tant acadèmica com professional?
Canviaria moltes coses. Possiblement no tornaria a estudiar el mateix. Tot i així, miro enrere i estic molt content de tot el que he fet. Si pogués canviar el passat dedicaria més hores a llegir, a veure pel•lícules, a anar al teatre, a exposicions... Seria com una esponja. També intentaria ser més selectiu. Per exemple, és incomprensible anar en metro i veure que tothom llegeix el mateix best-seller de moda i que ens perdem alguns dels millors títols de la literatura universal, i alguns de la nostra, que tenim oblidada o menystinguda.

Què ha influït més en el teu èxit professional: la sort o l'esforç?
La paraula èxit no m'agrada gaire i procuro no utilitzar-la mai. Si et refereixes a fer el què un vol... Divertir-se... Tenir un projecte vital que creus que val la pena... si és això, evidentment l'esforç.