David Sánchez Cárdenas

Un noi molt solidari

"El nostre món europeu em sembla com en letargia en comparació amb el que succeeix en els països en plena ebullició, construint un futur en què es poden evitar els errors del primer món.”

David Sánchez Cárdenas és d'Écija i, amb 25 anys, és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universidad Pablo Olavide de Sevilla, i ara està treballant com a educador sanitari ambiental a l'Equador com a part del Programa de Voluntariat de Nacions Unides, en suport del Programa de Gobernabilidad del Sector Agua y Saneamiento en el Ecuador en el marco de los Objetivos de Desarrollo del Milenio.

Ets una persona inquieta?
Doncs sí, m'he mogut força. He fet estades acadèmiques gràcies al programa SICUE, Sistema d' Intercanvi entre Centres Universitaris Espanyols, a la Universitat Autònoma de Barcelona i Erasmus a l'École Supérieure Angevine d'Informatique et Productique (ESAIP) a Angers, França. I ara estic a l'Equador.

En què consisteix el Programa de Gobernabilidad del Sector Agua y Saneamiento en el Ecuador?
És un programa de cooperació al desenvolupament liderat pel Govern Nacional de l'Equador amb finançament del Fons-Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM) del Govern Espanyol i assistència tècnica de les Nacions Unides. El Programa busca una millora de la vida de les persones, sobretot en l'àmbit rural, en relació al seu accés a uns aigua de qualitat i a un sanejament adequat en les comunitats.

La situació a les províncies en les quals s'implementa el Programa és força caòtica, i moltes persones es veuen perjudicades per una mala gestió del recurs hídric. Per assolir el seu objectiu, el Programa busca unir esforços entre institucions governamentals, institucions locals, comunitats rurals, organitzacions locals i ONGs. Es tracta d'apoderar aquests agents en la gestió de l'aigua, del que ens parla la governabilitat democràtica.

Com et va per l'Equador?
La meva estada a l'Equador com a part del Programa de Voluntaris de Nacions Unides (UNV, per les seves sigles en anglès) significa per a mi una gran experiència laboral i personal que de cap manera no podria haver experimentat en un altre lloc. L'Equador és un país amb una diversitat en molts àmbits, que és difícil de trobar en un altre lloc del món. Durant els mesos que porto aquí he treballat com a educador sanitari i ambiental en suport del component d'educació sanitària i ambiental d'aquest programa de cooperació al desenvolupament finançat amb recursos del govern espanyol i implementat pel propi govern equatorià, amb assistència tècnica de les Nacions Unides.

La manera de treballar en programes com aquest és molt organitzada, per la qual cosa des d'un principi vaig poder entendre les meves funcions i quins productes o resultats s'havien d'obtenir de la meva feina. No obstant això, la construcció de la governabilitat democràtica o apoderament d'institucions i usuaris al voltant de l'aigua i el sanejament és un procés molt lent, en el qual sovint et trobes en situacions que sembla que no tinguin solució. És per això que, d'entre les meves funcions en el programa, hi ha la conformació, capacitació i suport de clubs juvenils que puguin treballar en educació sanitària i ambiental en els seus cantons. Així doncs, estic treballant durament al Club Ecològic “Salud, Agua y Vida” al cantó Rocafuerte, el primer club ecològic de la regió Costa de l'Equador que s'unirà a la xarxa de clubs ecològics del país (només hi ha clubs a la regió Sierra).

Algú qui admiris en l'àmbit de la teva professió.
Tots aquells que treballen per un present i un futur més humans, començant pels qui mai no coneixeré i que aporten tants granets, i acabant pels més coneguts.

Un llibre que recomanaries en l'àmbit de les Ciències Ambientals.
Qualsevol guia de natura, de consells per viure de manera sostenible, llibres que construeixin una nova consciència ambiental.

Un blog o un web relacionat amb els teus estudis.
Per als ambientòlegs n'hi ha molts. Personalment consulto cienciasambientales.

Alguna cosa que puguis destacar del teu dia a dia a l'Equador.
Caminar cap a la feina a Portoviejo, la ciutat on vivia, una veritable aventura cada dia.

Un consell a un jove que somia de dedicar-se a ajudar els altres.
Res no et frena. Si no trobes oportunitats per començar a treballar per un entorn més favorable, crea-les allà on visquis.

Què destacaries de la teva feina allà?
Destacaria la gran capacitat dels veïns de les comunitats i la seva força per engegar projectes per a la millora de la seva qualitat de vida. Més enllà de la burocràcia de la qual viu Nacions Unides, hi ha les persones del carrer, tant de ciutats com de zones rurals, que es beneficien d'aquests programes de cooperació al desenvolupament i que es converteixen en els veritables protagonistes del canvi. Vaig quedar sorprès de la seva acollida i les seves ganes de lluitar per un present i un futur més humans, més justos.

Com vas aconseguir accedir a aquest programa de voluntariat?
A través del Programa Español de Voluntariado Universitario de Nacions Unides en el marc dels Objetivos de Desarrollo del Milenio, que lidera la Universidad Autónoma de Madrid, la qual coordina tota una xarxa d'universitats, entre elles la UPO, que promocionen la participació dels seus estudiants postulant als llocs oferts cada any. Estava acabant els meus estudis a França, amb el programa Erasmus, i vaig pensar que podria invertir el temps del viatge de fi de curs en una experiència com aquesta, on pogués aprendre tant i aportar el petit granet de sorra que tots tenim per aquí desat en una butxaca.

Vivint aquesta experiència tan enriquidora, com creus que està canviat la teva vida?
Durant els meus anys d'estudi he aprofitat totes les oportunitats amb què m'he topat i que m'oferien conèixer altres realitats diferents de la meva vida quotidiana. No obstant això, viure, sobretot viure, en un país en vies de desenvolupament, on els canvis en el teu entorn es veuen d'un dia per a l'altre, és simplement fascinant. El nostre món europeu em sembla com en letargia en comparació amb el que succeeix en aquests països, en plena ebullició, construint un futur en què es poden evitar els errors que hem comès en el nostre “primer món”.

Quins plans de futur tens?
Una nova aventura. He estat seleccionat com a becari del Programa de Becas Talentia de la Junta d'Andalusia. Em seguiré formant a l'estranger amb el suport d'aquest programa. Per tant, per ara aparco el treball en cooperació exterior al desenvolupament, però queda molt per fer en les nostres comunitats. Després d'aquesta experiència continuaré sumant els meus esforços a iniciatives solidàries, em trobi on em trobi. Perquè en qualsevol lloc fa falta el nostre suport, perquè cadascú de nosaltres som únics i podem aportar alguna cosa especial al nostre entorn.

Es diu que els joves som pocs solidaris... què en penses?
Penso que no s'ha d'encasellar cap grup de persones, sota cap circumstància. Són imatges que es creen, res més. Amb això només tanquem i ens tanquem la possibilitat d'accedir a un ventall d'oportunitats que està al nostre abast. Treballar en benefici de les comunitats és una més d'aquestes oportunitats, al nostre abast sempre que somiem i treballem per aconseguir-ho.