Ana S. Pareja

L'Ana S. Pareja és l'editora d'Alpha Decay

"La professió d'editora és un enorme privilegi perquè suposa treballar cada dia amb un material tan pur i noble com és el llenguatge."

L'Ana S. Pareja té 30 anys i és de Castelló, tot i que fa temps que va marxar a Barcelona a estudiar. Actualment està al capdavant de l'editorial independent Alpha Decay.

Dóna'ns a conèixer breument la teva trajectòria...
Vaig estudiar Filologia Anglesa i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la London Guildhall University i a la Universitat de Barcelona (UB) respectivament. Més tard vaig cursar el doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Espero acabar algun dia la meva tesi, que se centra en la figura del pintor i escriptor nord-americà Henry J. Darger. Vaig fer diversos treballs com a freelance relacionats amb el món editorial durant els meus anys d'estudiant. Als 26 anys vaig començar com a editora júnior a l'editorial Melusina. L'any següent vaig passar a ser editora executiva en aquesta mateixa casa i, un any després, vaig entrar a Alpha Decay per codirigir-la al costat de l'editor Enric Cucurella.

Pots donar-nos a conèixer els orígens de l'editorial que dirigeixes, Alpha Decay?
Els orígens de l'editorial es remunten gairebé 6 anys endarrere. L'Enric Cucurella, després de treballar molts anys com a lector a una agència literària, va pensar a crear el seu propi segell, sobretot centrat en 2 col•leccions, una de ficció i una altra d'assaig filosòfic contracultural. Fa 2 anys, l'Enric i jo ens vam conèixer i vam decidir unir-nos per donar un nou gir a l'editorial i a les col•leccions. Vam crear Héroes Modernos i Alpha Mini, 2 col•leccions una mica més gamberres i fresques, amb una vocació més immediata i dirigides a un públic més jove. El funcionament de l'editorial es basa en l'esforç de 3 persones apassionades per un projecte raonablement quixotesc que comença a donar els seus fruits. Un dels mil lemes de la nostra editorial és una de les màximes de l'Associació de Mags i Facinerosos ideada per Jim Dodge: “Love over Gold”.

Quin tipus de literatura edita Alpha Decay?
Editem tant ficció com no ficció, també hem publicat una antologia de joves poetes espanyols i aviat publicarem novel•la gràfica; a la col•lecció Alpha Mini publiquem contes, tant d'autors clàssics consagrats, com d'autors novells espanyols. I també tenim una col•lecció de literatura africana. El catàleg és molt eclèctic, gairebé tant com els nostres gustos personals.

Alpha Decay

"De la meva professió destacaria l'enorme privilegi que suposa treballar cada dia amb un material tan pur i noble com és el llenguatge."

En què consisteix la professió d'editora?
A grans trets consisteix a llegir, pensar i prendre decisions. Si volguéssim concretar necessitaríem moltes hores per poder especificar en què consisteix realment el treball d'un editor. És una forma de vida.

Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria acadèmica o laboral?
Vaig estudiar i treballar molt mentre estudiava. No vaig ser una alumna gaire aplicada durant la meva primera carrera, Filologia Anglesa. Però no ho canviaria, era una carrera tremendament avorrida. Vaig estudiar amb molta més passió quan estava fent Teoria a la UB, la veritat és que em vaig adscriure cegament a la fe dels teòrics i vaig viure amb molta intensitat aquesta etapa de la meva formació. M'agradaria estudiar tipografia i convertir-me a la llarga en una tipògrafa experta i poder aplicar tots aquests coneixements al meu treball. També m'agradaria aprendre tot allò que fa referència al procés d'impressió dels llibres: tipus de paper, gramatge, tipus de màquines… Si penso en el futur, això és el que més em sedueix.

Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
No admiro ningú, de vegades mitifico una mica alguns grans editors del passat, sóc bastant mitòmana. M'agrada pensar en Jérôme Cavalló, en Einaudi, van ser grans…

Un llibre editat per Alpha Decay que recomanaries.
Introitus Lapidis, de Jim Dodge.

Una pel•lícula que tornaries a veure.
La Notte, d'Antonioni.

Una anècdota.
Sempre recordaré amb molt afecte el gran núvol de fum que corona l'editorial, tant l'Enric com jo i la nostra cap de premsa, la Claudia Cucchiarato, som (jo ja no m'incloc en aquest present) fumadors reconsagrats. Porto 3 setmanes sense fumar i ja sento nostàlgia d'aquest fum que ens ha acompanyat durant tantes hores de treball. Quan torni de les vacances prohibiré de la manera més intolerant i taxativa possible que algú fumi.

Es diu que cada vegada els joves llegeixen menys... què en penses?
Penso que deu ser cert, però tampoc cal menystenir altres vies per acostar-se a la cultura que els joves d'altres generacions no van tenir. No crec en l'hegemonia d'un saber únic i ortodox que discorre i es canalitza exclusivament a través del llibre com a objecte santificat. Tant els videojocs com Spotify, Youtube, les xarxes socials o Google són eines molt útils i carregades d'un coneixement inabastable. Per descomptat, recomanem a tots els nens i nenes que s'exercitin en la lectura, però sense dogmatismes.

Un consell a un jove que somia de dedicar-se a l'àmbit literari, o bé escrivint o bé editant.
Cap consell. Que perseveri i que ho aconsegueixi.

Què ha influït més en el teu èxit professional, la sort o l'esforç?
Totes dues coses. El meu pare sempre em repeteix que l'art és el resultat d'un 90% de transpiració i d'un 10% d'inspiració: no sé qui la va dir abans, però sempre penso en aquesta frase. Encara que la veritat és que és ridícul pensar en èxit professional a aquestes alçades; pràcticament estic començant, queda molt camí per recórrer.