Raúl Rodríguez Romeo

Raúl Rodríguez: un mag de l'animació

Raúl Rodríguez Romeo
"Sóc Raúl Rodríguez i he dissenyat un aparell d'animació electrònica"
Raúl Rodríguez Romeo té 34 anys i és de Valparaíso, Xile, encara que ara viu a Espanya. Va estudiar Enginyeria Electrònica i també Maquillatge i caracterització a Hollywood. Combina ambdues disciplines creant projectes d'animació electrònica. Ara, treballa en el disseny d'equips per a efectes especials digitals i productes per a la televisió.

En què consisteix la teva feina?
Em defineixo com a dissenyador en un aspecte força ampli de la paraula. Quan cal dissenyo maquillatges i dono moviment robòtic a les escultures que han fet altres persones. En l'àmbit del disseny mecànic, he creat aparells de Motion Control (càmeres robotitzades per a efectes especials digitals) i aparells d'ús per al cinema i la televisió (trípodes ultraràpids, capçals fluids, pedestals per a platós, etc.).

Quins projectes estàs desenvolupant ara mateix i quins altres tens en ment?
En aquests moments, i com que la conjuntura econòmica no és la millor per a les empreses audiovisuals per a les quals treballo, estic dissenyant productes d'ús massiu per a la llar.

Com has arribat fins on ets?
De petit vaig començar amb classes de dibuix i diferents tècniques artístiques. Aviat em vaig apassionar per l'escultura i, en general, per tot allò relacionat amb 3D. Construïa les meves joguines i feia mecanismes amb paper i cola… volia ser inventor. Quan vaig haver de prendre una decisió, vaig decantar-me per l'Enginyeria Electrònica, ja que era el que més em podia ajudar a aconseguir aquesta meta. Vaig fer la tesi sobre l'aparell electrònic que controlava fins a 32 motors amb un sol xip, em va funcionar i ho volia aplicar a un rostre d'animació electrònica. Vaig començar a interessar-me en la pell i en com aconseguir aquesta textura aplicada al xip. Amb aquesta curiositat vaig anar a l'escola de Joe Blasco a Hollywood, considerada una de les millors en maquillatge i caracterització de cinema en l'àmbit mundial. M'estaven ensenyant l'escola quan vaig topar amb el senyor Blasco i vaig veure la meva oportunitat: “—Senyor Blasco! —vaig dir— em dic Raúl Rodríguez i he dissenyat un aparell d'animació electrònica”.

I què va passar?
Ell es va interessar i em va donar cita per ensenyar-li l'aparell. En aquesta reunió estava el professor “estrella” de l'acadèmia, perquè treballava amb Stan Winston Studio (considerada com la millor casa d'efectes especials físics), i, després d'ensenyar-los el meu disseny, em va dir que m'aconseguiria una entrevista amb l'estudi. Vaig fer l'entrevista, els va agradar el meu treball i em van demanar que treballés amb ells en la seva pròxima pel•lícula; el rodatge començava en uns mesos. Gràcies a això, em van donar una beca per aprendre maquillatge i prostètica, que em va servir de complement. Després, em vaig traslladar a Europa, primer a Londres i després a Roma. Aquí, la meva feina s'ha basat en el disseny d'equips per a efectes especials digitals i productes per a la televisió. Són els camps en els quals em moc actualment.



Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
Garrett Brown, que és l'inventor de l'Steadicam.

Una pel•lícula que tornaries a veure.
Primer (2004).

Una ciutat o un país al qual creus que cal anar per aprendre-ho tot sobre l'animació.
A Los Angeles, Califòrnia.


El seu web



Un consell a un jove que vulgui dedicar-se a l'animació electrònica.

Els efectes digitals han desplaçat l'animació electrònica en el cinema. La feina que hi ha és molt específica i limitada, així que caldria que es formessin també en efectes digitals i/o maquillatge.

" Tant la sort com l'esforç han influït en la meva trajectòria professional, ja que, de vegades, l'oportunitat truca a la teva porta, però si no estàs preparat la pots perdre."

Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria acadèmica o laboral?
Per a mi, el més important, independentment del que estudiïs, és la passió, la vocació, allò que t'impulsa a provar coses per tu mateix, a part del que t'ensenyin en una escola o universitat, la qual cosa és un complement que t'ajuda a posar els teus pensaments en ordre. Professionalment, penso que la meva carrera és molt àmplia, crec que vaig encertar amb els estudis que vaig fer.

Estàs estudiant?
Sempre estic estudiant, sóc una persona molt curiosa, penso que la universitat en la qual vaig estudiar era excel•lent i que el millor ensenyament és aprendre a buscar el que necessites. En aquest aspecte sóc autodidacte. Estic al dia en les meves dinàmiques i quan m'interessa molt alguna cosa o ho necessito, m'hi fico de cap. És una habilitat que tinc i sé que no és igual per a tothom, en aquest cas, estan les acadèmies, escoles, centres o universitats.