Matilde Asensi

Escriptora de naixement

Matilde Asensi
A Matilde Asensi sempre li han agradat la història i la literatura i de la barreja d'ambdues passions han nascut obres com L'últim cató, L'origen perdut i el seu últim llibre, Tot sota el cel.
Nom i cognoms: Matilde Asensi Carratalá

Lloc de naixement: Alacant

Edat: 45 anys.

Professió: escriptora.

Formació realitzada:Ciències de la Informació (Periodisme) a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Anys que porta en el món de la literatura: 10 anys publicant, però escrivint, tota la vida.

Si no hagués estat el que és ara, que hauria estat de la seva vida?


Suposo que seguiria sent periodista. Treballaria en alguna emissora de ràdio de la meva ciutat, com feia abans, en el servei d'informatius.

Què volia ser de gran?


Fins els deu o onze anys, volia ser escriptora i espia. Després, escriptora i corresponsal de guerra. Després, escriptora i periodista de ràdio.

Pensa, alguna vegada, tornar a estudiar?


És una idea que sovint em passa pel cap. M'agradaria molt, però ja no disposo del temps necessari. Quan em jubili, ho faré.

S'ha convertit en allò que molts haurien volgut ser, però… és or tot el que lluu?


En aquesta vida, el que lluu no sol ser d'or. Hi ha moltes coses millors, però si la pregunta és si la vida i la feina d'escriptor o escriptora són tan glamouroses com sembla des de fora, la resposta és que comporten tant esforç i sacrifici com qualsevol altra i que la jornada laboral, a vegades, supera les dotze hores diàries durant llargues temporades en les quals no hi ha ni diumenges ni festius ni vacances d'estiu.

Com viu el dia a dia?


Depèn del que estigui fent; si estic preparant o escrivint un llibre, em tanco durant mesos o, fins i tot, anys. T'ha d'agradar molt el que fas per gaudir, com ho faig jo, amb aquesta vida de clausura.

En altres moments, que són breus, fas entrevistes, tens signatures de llibres, xerrades… I, per fi, quan aconsegueixes reunir uns quants dies lliures, que mai coincideixen amb les vacances de la família i els amics, fas un petit viatge com més lluny millor.

EL TEST


Una formació que té i que considera positiva.
Podria dir que la universitària, però m'estimo més la humana.

Una formació que no té i que creu que necessita.
Amb seguretat, formació o cultura científica. Estem en el segle de les ciències i aquestes són poc divulgatives i difícils d'entendre.

Una professió o ofici que sempre li ha agradat.
M'agraden l'arqueologia, l'antropologia, l'arquitectura i la restauració d'obres d'art.

Una etapa de la seva vida de la qual té un bon record.
Els meus anys d'universitat a Barcelona.

L'assignatura que més li agradava i la que detestava quan estudiava.
Les assignatures que més m'agradaven eren, evidentment, Redacció, Història i Literatura. La que detestava amb tota la meva ànima, Tecnologia, que consistia a aprendre a encaixar els textos en les columnes del diari amb l'ajut d'un tipòmetre. Suposo que amb l'arribada dels ordinadors, tot allò s'ha acabat.

Algú a qui admira en l'àmbit de la seva professió.
Els meus escriptors de capçalera són M. Yourcenar, Borges i Proust.

Un esport que practica o que li agradaria practicar.
No m'agraden els esports. Camino, o hauria de caminar més, per no encarcarar-me, ja que passo moltes hores asseguda.

Una pel·lícula que tornaria a veure.
Blade Runner i Matrix, sempre..

Un llibre de capçalera per a la seva professió.
Afortunadament, no hi ha llibres de capçalera per a la meva professió.

Estil de música que li agrada.
Escolto poca música perquè em distreu però, si he de quedar-me amb alguna, la barroca. El meu compositor preferit és Marin Marais.

Una cançó que detesta.
En general, totes les conegudes com les "cançons de l'estiu".

Una ciutat o un país que destacaria en l'àmbit literari.
París, a principis del segle XX.

Un consell a un jove que vulgui dedicar-se a l'escriptura.
Paciència, constància i un ambiciós i insaciable hàbit de lectura.

Anomeni els components de l'equip de professionals que l'envolta.
Doncs… jo. Crec que no em deixo ningú. Però sóc un equip molt unit i, a l'hora de crear i escriure, no em dono gaires problemes. Un cop escrit el llibre, la cosa canvia, apareixen altres persones, els professionals de l'editorial: l'editor, els dissenyadors, la gent del departament de màrqueting i de comunicació, els comercials… Sense ells, el que jo he escrit no podria arribar a ningú.

Quin d'aquests professionals és fonamental en el seu dia a dia?
Doncs, en el dia a dia, què et puc dir? L'escriptor o l'escriptora treballa sol, i això no ho pot canviar ningú, tot i que conec escriptors que han escrit llibres a quatre mans o en col·laboració, però aquest no és el meu cas.

+ info sobre Matilde Asensi