L'estudiant de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport

Estudis de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport

L'estudiant de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
Abans de decidir-se per la carrera de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, Carlos Montero va passar per les Forces Armades i la formació professional.
+ Dades

Nom i cognoms: Carlos Montero Prieto
Lloc de naixement: Cambados (Pontevedra)
Edat: 29 anys
Formació:
3r de la llicenciatura en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de l'itinerari de Rendiment Esportiu, a Pontevedra, Facultad de Ciencias de la Salud y el Deporte, Universidad de Vigo.

Cicle formatiu de grau superior en Informàtica Empresarial a l'IES Francisco Asorey, Cambados.

Cicle formatiu de grau mitjà en cures auxiliars d'infermeria impartit per l'exèrcit espanyol, a Madrid.

Cicle formatiu de grau superior en Animació d'activitats físiques i esportives a l'IES Carril, a Vilagarcía de Arousa.

Per què et vas decantar per aquesta titulació?

Principalment, perquè m'agrada l'esport, practicar-lo i estudiar-lo i l'efecte que té sobre tots nosaltres. Sempre he estat vinculat a aquest món, fins i tot en la meva època militar, amb les activitats esportives (però des d'un altre enfocament) i, després d'haver fet el cicle en Animació d'activitats físiques i esportives, vaig tenir clar que volia fer la llicenciatura, tot i les complicacions que té fer una carrera quan ja ets més gran, en el meu cas, als 26 anys.

Tenies clar que volies anar a la universitat?

En el meu cas, podria respondre de 2 maneres a aquesta pregunta. En un principi, quan vaig acabar la formació professional de 2n grau, no ho tenia gens clar, al contrari, pensava que anar a la universitat no em serviria de res, només perdre temps i diners, ja que amb els estudis que tenia trobava feina, en alguns casos més fàcilment i cobrant més que un llicenciat. També vaig pensar que per acabar treballant de cambrer o paleta (sense menysprear els sectors), com ja havia fet mentre estudiava, no era necessari estudiar tant. Llavors vaig decidir entrar a les Forces Armades, que em van proporcionar tant alegries com també disgustos. Tot i això, no em penedeixo d'haver passat aquesta etapa, igual que d'altres moments, em va fer canviar l'orientació dels meus propis objectius i, posteriorment, vaig cursar el cicle en Animació d'activitats físiques i esportives, a partir del qual ja vaig tenir clar que volia anar a la universitat. Aquest fet va canviar totalment la meva manera de pensar, perquè, actualment, tot i que acabi treballant en una altra cosa, sé que els coneixements adquirits a la universitat, les amistats, les festes i les meves pròpies vivències m'enriqueixen i em marcaran durant la resta de la vida.

Què t'està semblant el que portes de curs?

La veritat és que el 1r quadrimestre va ser molt amè, potser és ara quan començo a veure realment les aplicacions de tot el que vaig estudiar els 2 anys anteriors i també tinc clar les assignatures que més m'agraden, tot i que també hi ha alguna decepció, això no ho puc negar, però paga la pena tot l'esforç realitzat fins al moment. Aquest 2n quadrimestre, el més difícil del que portem de carrera, em sembla molt estressant, sobretot per la càrrega horària, de feines i per la dificultat de l'horari de tarda; a més, alguns dels estudiants vam escollir cursar alts rendiments, amb la qual cosa tenim classe tot el matí i la tarda, però continuo pensant que val la pena.

Quins hàbits o estratègies d'estudi has canviat o reorientat?

La veritat és que tots. Fins que no vaig començar la universitat i, fins i tot, durant els primers anys, era dels que estudiava el dia abans de l'examen, però la càrrega de matèria per estudiar és tan gran que, si no ho portes una mica al dia i no estudies, és impossible assimilar-ho tot si no és que utilitzes "apunts de recolzament" durant l'examen, la qual cosa et pot donar un aprovat però molt pocs coneixements. Tot i això, em costa molt estudiar, ja que em desconcentro fàcilment.
El meu mètode d'estudi és estudiar 50 minuts, descansar 10 minuts, estudiar uns altres 50 minuts i descansar 30 minuts, respectant les hores dels menjars i de son, ja que quan dormia poc contestava malament les preguntes de l'examen, i realment eren coses que sabia. De tota manera, crec que cadascú ha de trobar els seus propis mètodes d'estudi, ja que no tots estudiem igual, per exemple, jo només aprofito 50 minuts, ja que si continuo estudiant em canso de seguida. No obstant això, la meva companya de pis necessita estudiar una hora i mitja seguida i descansa uns 45 minuts. Cal dir que ella és molt constant i, per tant, també li va millor que a mi.

Quines són les matèries que t'agraden més?

Les matèries que més m'agraden són les d'alts rendiments, especialment la natació i el rem, a més, els professors les imparteixen molt bé, però també són molt exigents. També m'agraden la didàctica, les acrobàtiques, l'anatomia, la fisiologia de l'esport, la valoració del rendiment esportiu i l'expressió corporal.

I les que menys…?

Les assignatures que m'agraden menys són les de valoració funcional i teoria de l'entrenament, perquè crec que se'ls hauria de donar un altre enfocament. Tampoc m'agrada la biomecànica, perquè tinc una base nefasta de matemàtiques.

Ell també està estudiant...

Andrés Iniesta a més de jugar al Barça també estudia Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport .

Des del teu punt de vista…

Els aspectes positius dels estudis de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport són…

El més important és, sobretot, la gran diversitat de camps que toques al llarg de la carrera: esports com la natació, rem, futbol, aeròbic, gimnàstica acrobàtica, gimnàstica rítmica i molts més, amb les seves planificacions, entrenaments, lesions, recuperacions… Dansa, teatre, mímica, estudis humans, biomecànica, anatomia, fisiologia, etc. Aquests aprenentatges t'acaben formant com a persona íntegra en tots els sentits.

I els negatius?

El punt negatiu més important és que la societat valora molt poc aquest col·lectiu. En alguns àmbits, creuen que ens dediquem a jugar, es remeten al coneixement mediàtic que tenen de certs aspectes relacionats, però se'ls escapa el més important, per exemple, quan escolten que hi ha una assignatura de futbol, no pensen que per poder entrenar un equip de futbol en condicions acceptables necessites ser psicòleg, dietista, animador, sergent, àrbitre, jugador, metge i coneixedor de les normes de règim intern que regeixen l'esport, com les seves múltiples possibilitats per poder oferir la major diversitat possible als futurs esportistes. En l'àmbit de l'educació (ara mateix, a Galícia, al contrari de tota la Unió Europea, s'intenta impartir una hora menys d'educació física), el que realment fa un professor d'educació física o un futur llicenciat és educar sobre els hàbits de vida saludables i la pràctica d'exercici físic o esport, la capacitat d'expressar-se, la tolerància i el respecte vers altres cultures, evitar el racisme i la violència de gènere canalitzant l'agressivitat i utilitzant com a via d'escapada la pràctica de l'exercici físic o l'esport…

Quins plans de futur tens?

Encara no ho tinc clar, de moment estic entrenant un equip de natació i treballo en una de les empreses d'esports d'aventura més importants de Galícia, Turnauga. Si puc seguir estudiant, m'agradaria fer el doctorat, tot i que sé que és un camí dur i llarg.
També voldria fer algun màster relacionat amb les lesions en l'àmbit esportiu. Però fins a l'any vinent prefereixo no fer gaires plans; tot dependrà de com vagin anant les coses.

Consell a un futur estudiant de...

Prepara't bé abans d'entrar a la universitat, si no, després trobaràs a faltar les teves pròpies mancances, en el meu cas, les matemàtiques.
Quan comencis, si portes tot més o menys al dia des del principi, és relativament senzill aprovar amb una bona nota i això marca diferències i dóna més opcions i facilitats; podràs obtenir una beca, que realment surt més rentable que treballar si no tens més despeses que les d'un estudiant sense moltes responsabilitats.