Edgar Cantero

Coneixes aquest dibuixant i guionista de El Jueves?

Edgar Cantero
"M'ho he passat molt bé dibuixant i escrivint hores i hores al dia. No he passat gaires penes. Però sóc un freak de campionat, això sí."
L'Edgar Cantero, amb només 28 anys, ha guanyat més de 10 premis literaris, i és que aquest barceloní és un guionista, escriptor i dibuixant incansable que actualment treballa per a El Jueves.

Què fas actualment?
Sóc guionista i redactor a la web de El Jueves, als matins. A les tardes, dibuixo per a la revista i escric, teòricament.

Des de quan fa que et dediques a escriure i a dibuixar?
És difícil de dir. Escric des de l'institut i dibuixo des de l'escola. Fa 8 anys del meu primer fanzine i en fa 2 que vaig publicar la primera novel•la.

Ets llicenciat en Humanitats, per què vas escollir aquesta carrera?
La veritat és que no tenia ni idea de què eren les Humanitats fins al primer dia de classe. Hi vaig anar a petar perquè no vaig arribar a la nota de tall de Traducció literària (la meva selectivitat va ser un desastre). Havia demanat Humanitats com a 2a opció només perquè un col•lega de l'institut pensava fer aquesta carrera. (I per cert, al final no hi va anar.)

Fet i fet, no me'n penedeixo. Crec que vaig anar a la universitat una mica per inèrcia; en realitat, no volia aprendre cap professió. En aquest sentit, Humanitats està bé, perquè s'hi estudia de tot (art, filosofia, llengües, història), però la carrera en si no serveix per a res. No ho dic pas jo, són paraules de la degana. A mi em va agradar molt, i considero que una de cada 5 assignatures em va ajudar realment a trobar la tècnica i el llenguatge amb què treballo ara.

Com és que després de fer la carrera d'humanitats estàs treballant com a dibuixant, guionista i escriptor?
És perquè Humanitats no té sortides professionals. A la guia d'estudis que jo tenia l'any 99, citaven com a possibles sortides la investigació, docència, teoria, crítica (ecs!)... coses així. No ho sé; prefereixo ser creatiu, en comptes de dedicar la vida a analitzar la creació dels altres.

Què has fet per dedicar-t'hi?
Dubto que el meu present fos gaire diferent si hagués estudiat qualsevol altra cosa. Em sembla que va tenir més pes el que feia fora de classe, i em temo que sovint, a classe mateix: dibuixar i escriure fins a rebentar.

Què és Punk Ahoy!?
La Companyia Punk Ahoy! són els personatges amb què vaig començar a fer còmics seriosament. Llavors tenia 16 anys. Són set monstres que “interpreten” tots els papers als meus còmics. Darrerament els he deixat una mica de banda, però encara apareixen en algun paper secundari a les meves historietes a El Jueves.

El bloc de Punk Ahoy!


Què destacaries de la teva professió?
Que m'ho passo genial. I que no serveix per lligar.

Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.

  • Dibuixants de còmics: Albert Monteys, Bill Watterson, Jamie Hewlett.
  • Autors de comèdia: els Monty Python, Mayall & Edmondson, Fry & Laurie.
  • Escriptors: J. L. Borges, William S. Burroughs, E. Jardiel Poncela.

Una pel•lícula que tornaries a veure.
Cada any per Setmana Santa veig la carrera de quàdrigues de Ben-Hur. I per Cap d'Any, Innocència interrompuda.

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
No en diria ‘llibre de capçalera', però crec que a la novel•la Ferdydurke de Witold Gombrowicz hi surt tot.

Un consell a un jove que somia treballar en el món del còmic, de la literatura...
Cap ni un. Ja s'ho trobarà.

Escriure i/o dibuixar bé és un do, i molts joves creuen que amb això ja n'hi ha prou. Tu què en penses?
Bé, no crec que la “teoria” de l'escriptura, el dibuix o el cinema siguin coses abstractes que es van inventar uns senyors inapel•lables a l'inici dels temps. Més aviat són deduccions empíriques a partir de la pràctica. Si tens un talent per al dibuix i l'explotes dibuixant, adquiriràs els mateixos coneixements de mica en mica. És clar que això requereix molt de temps, i dibuixar t'ha d'agradar moltíssim, no pot ser un caprici. Si dediques anys a imitar els dibuixants que admires, i els llegeixes alhora que dibuixes, et trobaràs amb les mateixes dificultats que ells i veuràs com les han superades; així adquiriràs la tècnica que complementa el talent. Crec en ser pacient i passar-t'ho bé. Crec en intercanviar idees amb altres que en volen aprendre, i crec en la humilitat d'escoltar els veterans (encara que no t'agradin; tots són millors que tu).

Què ha influït més en el teu èxit professional: la sort o l'esforç?
Diria que l'esforç, però és que no tinc consciència d'haver-me esforçat, pel que ja he dit a la resposta anterior. M'ho he passat molt bé dibuixant i escrivint hores i hores al dia. Si me'n fartava, em passava als videojocs fins a cremar-me les retines. No he passat gaires penes. Però sóc un freak de campionat, això sí.