El professor de Química

Àngel García, Doctor en Ciències Químiques

El professor de Química
"A Química l'aprenentatge és molt variat i, malgrat que requereix esforç, no permet caure en la monotonia a causa del gran nombre de coneixements, problemes i pràctiques."
Àngel García Raso és Doctor en Ciències Químiques per la Universitat de les Illes Balears i professor des de fa 30 anys en el mateix centre universitari.

Quines diferències creus que es donen entre la llicenciatura i el grau en Química?

L'aprenentatge en la Llicenciatura estava més centrat en el professor, mentre que en el Grau l'alumne serà molt més responsable de la seva formació. Això genera la necessitat d'una implicació més gran per part del professor en les tasques docents de seguiment i control de l'alumne en el seu procés concret d'aprenentatge. Així doncs, el professor, a més a més d'impartir les seves classes magistrals, haurà de fer tutories programades a grups més reduïts d'alumnes. Per tant, per conèixer si l'alumne ha adquirit totes les competències que ha d'assolir en cada assignatura concreta haurà de valorar el treball no presencial de l'alumne donant un pes específic a l'entrega de treballs, la resolució d'exercicis, les presentacions orals (que s'indicarà prèviament a la guia docent de l'assignatura) i disposarà de més controls al llarg del curs. Tot això es tradueix en què disposarà d'un nombre més variat i més gran d'elements d'avaluació diferents que permetran donar una nota més coincident amb el “coneixement global” que tingui cada alumne concret de l'assignatura. Desapareix l'examen final com a element únic d'avaluació.

Aspectes positius de l'adaptació de la llicenciatura a l'EEES, pel que fa a la Química.

L'aparició de tutories en grups reduïts (aprox. 20-5 alumnes/professor) i de controls periòdics al llarg del curs.

El Pla d'Estudis contempla, per a la major part de les assignatures, una tutoria d'aquest tipus cada setmana del curs, la qual cosa permet una millor interacció alumne-professor, que es tradueix en un major coneixement de cada alumne concret i una pèrdua de la “vergonya” que tenen alguns alumnes per interaccionar amb el professor. Així mateix, la introducció dels controls periòdics ajuden l'alumnat a tenir una idea de com van evolucionant els seus coneixements “en temps real”.


Descripció de la titulació de Química

Dificultat. No és una carrera “fàcil”. Es necessita dedicació i estudi constant. El nou sistema de crèdits ajuda a aconseguir-ho a través de les tutories i dels controls periòdics. De totes maneres, no es pot oblidar que aquests estudis inclouen assignatures teoricopràctiques (que impliquen la resolució de problemes i exercicis) i assignatures pràctiques (que es duen a terme en laboratoris i que impliquen manipulació de material específic i de substàncies més o menys perilloses). Això fa que l'aprenentatge sigui molt variat i, malgrat que requereix esforç, no permet caure en la monotonia a causa del gran nombre de coneixements, problemes i pràctiques diferents que l'alumne ha de fer al llarg dels seus estudis.

EL PROFE

Actualment Àngel García Raso imparteix les assignatures següents:

  • Química dels Productes Naturals. Assignatura optativa de 2n cicle de la Llicenciatura, que intenta explicar de forma sistemàtica com els éssers vius fabriquen els metabòlits secundaris, és a dir, aquelles molècules responsables dels colors i olors d'animals i plantes, dels verins i de les substàncies produïdes per un ésser viu que afavoreixen l'atracció o dissuasió d'un altre ésser viu.
  • Laboratori General de Química I. Matèria obligatòria de 1r curs del Grau en Química. Assignatura que introdueix els nous alumnes en les tècniques bàsiques d'un laboratori químic.
  • Aspectes Bioinorgànics, Bioorgànics i Farmacològics implicats en el metabolisme. Assignatura del Màster Universitari – amb menció de qualitat - de Ciència i Tecnologia Química, que es desenvolupa a la Universitat de les Illes Balears.
  • Productes del Metabolisme Secundari en Plantes Mediterrànies. Matèria del Màster Universitari de Biologia de les plantes en condicions mediterrànies, que es desenvolupa a la Universitat de les Illes Balears.

Els treballs. La realització de treballs per part dels alumnes depèn de cada assignatura concreta i dels criteris de cada professor en elaborar la guia docent anual. A hores d'ara, és difícil fer una estimació d'aquest punt concret, perquè és el 1r any d'implantació del Grau i només s'està impartint el 1r curs. No obstant això, les guies docents de 1r curs i l'experiència acumulada en la Llicenciatura suggereixen que en moltes assignatures els treballs (entrega de problemes proposats, resposta de preguntes relacionades amb aspectes teòrics o pràctics de l'assignatura, exposició oral de problemes proposats, presentació oral de temes concrets, etc.), tant a nivell individual com en equip, constituiran una part significativa en els criteris d'avaluació.

Les pràctiques. És una carrera amb una càrrega pràctica notable. Els nous estudis de Grau en Química s'han generat a la UIB a partir d'aquesta premissa, és a dir, que les pràctiques són MOLT IMPORTANTS. En el Pla d'estudis del Grau de Química de la UIB es contemplen assignatures pràctiques en tots els cursos del Grau. A 1r hi ha 2 assignatures d'introducció de mètodes i tècniques bàsics de laboratori (Laboratori General de Química I i II), així com pràctiques bàsiques de Física (en les assignatures Física I i II). Entre 2n i 3r es cursen assignatures pràctiques que cobreixen les diferents branques bàsiques de la Química (Experimentació en Química Inorgànica, Química Orgànica, Química Analítica i Química Física), així com pràctiques bàsiques de Química Biològica. A 4t es tornen a tenir 2 noves assignatures pràctiques (Laboratori de Química Avançada i Laboratori Integrat de Química). Les pràctiques del 1r impliquen la utilització d'instrumental/aparells/tècniques (en especial cromatogràfiques i espectroscòpiques) adequats per dur a terme síntesis, caracterització o anàlisis químiques d'una certa complexitat. Mentre que al Laboratori Integrat les pràctiques estan centrades en la resolució de problemes reals i habituals en la química agrícola i d'aliments, química de polímers, química mediambiental, indústries cosmètiques, farmacèutiques, etc. La part pràctica d'aquests estudis pot, a més a més, completar-se amb el Treball de Fi de Grau. La carrera té un 22,5% de crèdits pràctics.


Consell a un futur estudiant...

La Química és la ciència que estudia les propietats i la composició de les substàncies, així com també els processos de transformació que experimenta la matèria i que constitueixen la base de la síntesi, la producció o el control de tots els productes de consum, industrials, alimentaris i farmacològics. Així mateix, estudia tots els processos humans que tenen o poden tenir incidència sobre el medi ambient i la sostenibilitat dels recursos naturals. A partir d'aquesta definició resulta fàcil adonar-se que és una carrera molt interessant i versàtil, ja que permet abordar un ampli ventall de possibilitats de treball futures (hi ha químics que es dediquen a la investigació bàsica, a la docència, al medi ambient, a l'alimentació, etc.).

El consell més important que donaria a un futur estudiant és que tingui ganes d'estudiar química.
No s'ha de basar mai en el “no sé ben bé què vull fer i, per tant, estudiaré això perquè té moltes sortides professionals o amb aquesta carrera es viu molt bé o perquè estudiaré amb el meu millor amic o …”. Cursar uns estudis que realment no t'agraden és poc recomanable i sol sortir malament. Després, recordar-li que el treball del dia a dia és fonamental i que els “maratons” de tres dies abans de l'examen no serveixen per a res. A més a més, una bona formació bàsica en assignatures de Ciències (fonamentalment Matemàtiques, Física i Química) és un bon passaport per començar amb bon peu aquests estudis. L'anglès i la informàtica també resulten molt útils.