El professor d'Enginyeria Industrial

La titulació d'Enginyeria Industrial

"Si ets dels que quan et donen un bolígraf comences a escriure, aquesta no és la teva carrera; en canvi, si el desmuntes per veure com funciona, l'has encertat!"

Julián Rodríguez Montes és professor des de fa 12 anys. Actualment, imparteix diferents assignatures d'Enginyeria Industrial a la Escuela Politécnica Superior de la Universidad Alfonso X El Sabio.

EEES

Aquest és un exemple de com les diferents universitats duen a terme l'adaptació a l'EEES.

En el cas de la Escuela Politécnica Superior de la Universidad Alfonso X El Sabio, en la qual Julián Rodríguez és docent de l'Enginyeria Industrial, estan treballant perquè el curs 2009-2010 passi a ser un grau en Enginyeria Mecànica.

En els pròxims mesos s'anirà definint l'adaptació final dels estudis d'enginyeria i enginyeries tècniques i es concretaran definitivament els graus. Estigues atent!

Quines diferències troba entre el pla antic i el pla nou, propi de l'adaptació a l'EEES?

Una major especialització, ja que en el pla nou s'escull l'especialitat quan s'inicia la carrera, mentre que en el pla antic existien unes poques assignatures optatives que l'alumne escollia a l'últim curs. Una altra diferència és la disminució de les hores dedicades a impartir classes magistrals.

Aspectes positius de l'adaptació de les enginyeries a l'EEES.

Facilita l'intercanvi amb altres universitats estrangeres.
Potencia el treball en equip i les habilitats que comporta.
Apropa la universitat a l'empresa, no només per la participació del professorat, sinó també per la possibilitat de realitzar pràctiques en empreses i revisar i actualitzar els plans d'estudis per adaptar-los a la realitat.

Descripció de l'Enginyeria Industrial

Dificultat. Com en qualsevol carrera, hi ha assignatures de dificultat alta (que comporten més hores d'estudi) i assignatures de dificultat més baixa. Però també hi ha habilitats, com la visió espacial, el maneig d'equacions, la percepció de l'entorn, la capacitat de raonament, el sentit comú, etc., intrínseques de cada persona, que fan variar les hores d'estudi en cada alumne.

La temporalitat de l'estudi també influeix. És necessari estudiar una mica cada dia, comprendre els conceptes explicats a l'aula, plantejar i realitzar els exercicis proposats i buscar-ne l'aplicació real, però aquest nivell de dedicació diari és difícil d'aconseguir. Cal tenir en compte que, si no es manté aquesta constància, a l'hora dels exàmens, caldrà estudiar molt i en poc temps. Dit això, cal estudiar.

EL PROFE

Julián Rodríguez, a més d'estudiar Enginyeria Industrial, especialitat en Mecànica, també va fer Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Mecànica, i un cicle formatiu de grau superior també relacionat amb la mecànica (abans conegut com FP II).

Julián Rodríguez imparteix les matèries següents:

Tecnologia de fabricació i Tecnologia de màquines. Assignatura troncal de 4t, que està dividida en 2 matèries: Tecnologia de màquines, orientada al disseny i l'optimització dels elements mecànics, i Tecnologia de fabricació, que engloba els processos i sistemes de fabricació per mètodes no convencionals, fabricació per deformació de metalls i processos de fabricació de polímers.
Teoria de màquines.
Assignatura troncal de 3r. L'objectiu d'aquesta assignatura és aplicar els coneixements de mecànica als elements de màquines més comunes.
Enginyeria de fabricació.
Assignatura troncal de 2n que pretén donar a conèixer les bases per entendre i utilitzar els processos bàsics de fabricació, centrant-se en els processos de mecanitzat per arrencada d'encenall.

Càrrega de treballs. La càrrega de treballs no és elevada, tot i que en la nova titulació ha augmentat el nombre de treballs, exposicions i presentacions que ha de dur a terme l'alumne.
La majoria són en grup, des de 2 fins a 4 alumnes per grup; però, tot i que es tracti de treballs en grup, després de fer una part en comú, cada alumne s'ha de responsabilitzar d'un apartat, sense perdre el nexe d'unió entre tots.
En les meves assignatures, els treballs estan orientats a realitzar l'anàlisi d'un conjunt mecànic real, com es pot veure en les assignatures de mecànica (per exemple, trepant domèstic o caixa del canvi d'un automòbil) i en l'estudi dels processos de fabricació de peces reals (per exemple, un semieix d'un vehicle o un simple raspall de dents).

Les pràctiques. Les pràctiques són molt importants, però cal que estiguin recolzades amb coneixements teòrics adquirits prèviament. Les pràctiques han d'ajudar l'alumne, primer a consolidar la teoria i, després, a ser capaç d'imaginar-se en el futur les màquines o conjunts mecànics en funcionament, sense tenir-los davant.
El 40% pertany a les pràctiques més participatives, en les quals l'alumne realitza els assajos o mides, mentre que el 15% correspon a les pràctiques demostratives, en les quals l'alumne observa el funcionament i l'analitza.

Consell a un futur estudiant...

Cal que tingui clara la seva vocació per l'enginyeria, que li agradi, l'apassioni. Abans de decidir-se, ha de llegir bé tota la informació disponible a la universitat escollida i consultar altres fonts que completin la informació (amics, estudiants, fòrums, etc.). També és necessària una bona base en matemàtiques, física i mecànica.
Per exemple, si ets dels que quan et donen un bolígraf comences a escriure, aquesta no és la teva carrera; en canvi, si el desmuntes per veure com funciona, l'has encertat, escull el grau en Enginyeria.