Cursos Relacionats

Max

Il·lustrador i matiner

Max
El Max porta més de 34 anys dedicant-se professionalment al món de la il·lustració.
Nom complet:Francesc Capdevila Gisbert.

Lloc de naixement: Barcelona.

Edat: 51 anys.

Professió: Dibuixant.

Anys que portes en el món del còmic: 34 anys.

Formació realitzada:

Llicenciatura de Belles Arts a la Universitat de Barcelona.

Què estàs fent actualment?


Il·lustracions per al diari El País.

Per què dibuixant de còmic?

M'agrada inventar històries i dibuixar-les. És el que més m'agrada fer.

Sempre havies volgut dedicar-te a la il·lustració?

Sí, vaig començar als 17 anys, primer només feia còmics, però poc a poc vaig tenir encàrrecs d'altres tipus d'il·lustracions i vaig veure que també m'agradava molt. En els darrers 15 anys he fet molta més il·lustració que còmic.

Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria acadèmica o professional?

No, no canviaria res. Estic exactament on estic perquè he fet tot el que he fet, inclosos els errors, que també n'hi ha hagut uns quants. Però dels errors se n'acaba aprenent més que dels encerts.


Estàs estudiant?

Estudiant concretament no, però sempre s'estan aprenent coses noves. Ara miro d'aprendre una mica d'alemany ; tinc un diccionari i una gramàtica, llegeixo còmics i diaris i miro d'anar-m'hi familiaritzant. També, com a afeccionat, estudio altres temes: mitologia, per exemple. I sempre, és clar, art; sempre llegeixo i em miro amb molta atenció llibres de pintura, d'il·lustració, de disseny, de tipografia…


Com se t'ocorren aquestes històries i aquests dibuixos?

No ho sé, em vénen al cap. Però vénen en brut i s'han de treballar molt per a donar-los la forma més adequada. De vegades, m'inspira una frase d'un llibre, d'un diari o alguna cosa que veig, i a partir d'allà començo a imaginar. Deixo viatjar el meu cap tant com vol. Ho apunto tot i després decideixo què em servirà i què no. Els dibuixos vénen després. També deixo que la mà faci el que li vingui de gust fins que trobo allò que més m'agrada. La goma d'esborrar és una de les eines més útils!


Què destacaries de la teva professió?

És molt creativa i satisfactòria, encara que de vegades em poso molt nerviós, com tothom, quan alguna cosa no m'acaba de sortir bé. Sobretot, no depenc ni estic a les ordres de ningú, ni estic obligat a un horari (això vol dir que acabo treballant els caps de setmana per entregar les feines a temps!). Sóc molt lliure, sí, però a canvi mai tinc la seguretat que el mes següent em podré guanyar la vida.


Com viu el dia a dia un professional com tu?

La seva web

Aquí trobaràs tot allò que t'interessi sobre ell i les seves il·lustracions.

Em llevo molt aviat, a les 6.30 o 7.00 h. Me'n vaig al bar i allà m'hi estic una horeta amb la llibreta, apuntant coses que crec que més tard em poden servir, o fent esbossos de les feines que m'esperen a la taula de l'estudi. Llavors ja em poso seriosament a dibuixar fins a l'hora de dinar. Les tardes són per acabar feines a l'ordinador, contestar el correu, fer paperassa diversa. Normalment, a les 19.00 h plego, perquè he de fer el sopar.


Sempre treballes tot sol?

Normalment, sí, però alguna vegada que no puc amb tot busco un dibuixant jove que m'ajudi durant uns dies. La meva filla, que està estudiant disseny gràfic, de vegades em dóna un cop de mà.


Què ha influït més en el teu èxit professional: la sort, el talent o l'esforç?

Tot ha tingut el seu paper. Però no s'ha de confiar mai en la sort. I el talent, sense esforç, s'acaba malmetent. Jo, en realitat, tan sols em refio de l'esforç.


Quins plans de futur tens?

Mai no faig massa plans a llarg termini. Estic content amb la meva feina i ja em va bé si puc seguir publicant dibuixos i còmics i guanyant-me la vida així. Si, a més a més, em surten feines més interessants i difícils cada vegada -i més ben pagades-, doncs millor. Ara em passaré l'any fent un llibre nou del Bardín, el meu personatge actual. Tinc el guió acabat, però em caldrà un any per dibuixar unes 90 pàgines. L'únic que no vull és avorrir-me amb la feina!


EL TEST


Una formació que tens i que consideres positiva.
Idiomes: anglès i francès. Han estat fonamentals per a poder desenvolupar la meva feina fora del país.

Una formació que no tens i que creus que necessites.
Català! És la meva llengua materna, però el meu català és oral (quan jo anava a l'escola estava prohibit). Ara, quan he de fer un còmic en català, em cal un corrector.

Una professió o ofici que sempre t'ha agradat.
La música. Si no fos dibuixant, m'hauria agradat ser músic. Tinc una guitarra elèctrica a casa, però no passo dels 7 acords bàsics!

Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
N'hi ha molts. Gallardo n'és un d'ells, un il·lustrador i també autor de còmics magnífics.

Una pel·lícula que tornaries a veure.
Yellow Submarine, la pel·lícula de dibuixos animats dels Beatles. L'hauré vist una dotzena de vegades en 30 anys, i no em cansa!

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
Entender el cómic, del dibuixant nord-americà Scott McCloud. Mai no ho haureu vist tan ben explicat.

Una ciutat o un país que destacaries en l'àmbit del dibuix.
França, sens dubte. Allà tenen una tradició de còmic molt antiga i sòlida. Són molt bons.

Un consell a un jove que vulgui dedicar-se a la il·lustració.
Si és de veritat el teu somni, llença-t'hi, però no esperis un camí de roses. No és fàcil, exigeix molta dedicació i esforç, i costa molt aconseguir que compensi econòmicament. I, ja ho he dit abans, no tens mai cap seguretat econòmica per al futur. Si això et fa por, deixa-ho córrer, però et pot arribar a donar una grandíssima satisfacció personal.