L'estudiant de Medicina

Estudis de Medicina

L'estudiant de Medicina
Laura Fernández ja ha acabat la carrera de Medicina i, ara, està preparant el MIR. Tot i els anys que porta estudiant, confessa que no ho canviaria per res.
+Dades


Nom i cognoms: Laura Fernández Sender
Lloc de naixement: Barcelona
Edat: 23 anys
Formació:
Al juny vaig acabar la Llicenciatura de Medicina a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i, a més, he estat becària del Departament de Medicina i Cirurgia; ara ja estic preparant el MIR.

Per què vas escollir anar a la universitat i per què Medicina?


Per ser metge o metgessa no hi ha cap altra opció, només la universitat; i com que és el que sempre havia volgut no vaig tenir alternativa. Tot i que, al contrari del que han intentat inculcar-me, crec que no és imprescindible anar a la universitat per tenir una feina i un futur digne, l'important és treballar i lluitar pel que creus.

Què t'està semblant la carrera?


Ara, tot just acabada la llicenciatura, estic satisfeta i contenta d'haver triat aquesta professió. La carrera és especialment dura els primers anys, en què no tens gaire contacte amb la medicina (tal com l'entens abans de començar); excepte les classes d'anatomia i dissecció, la resta d'assignatures són les generals de qualsevol carrera de ciències (estadística, física, biologia, bioquímica, història, epidemiologia…). Cada any és més semblant al que esperaves trobar-te quan comences i, per tant, la motivació per continuar avançant creix. A partir de quart les coses són diferents, comencen les classes i les pràctiques als hospitals, és quan jo personalment he començat a gaudir de la carrera.

Quins hàbits o estratègies d'estudi has canviat o reorientat?


M'he acostumat a preparar els exàmens amb més temps; fins a la universitat podia deixar-ho fins que els exàmens ja estaven a sobre, però amb el pas dels anys m'he habituat a preparar el temari amb més temps, a portar les coses al dia… També és important acostumar-se a deduir el màxim possible i a entendre el que estudies, d'aquesta manera s'obliden menys les coses.

Quines són les matèries que més t'han agradat? I les que menys?


Les que més m'han agradat han estat les mèdiques (cardiologia, pneumologia, infeccioses…); les que menys, les dels primers anys: histologia, física, estadística…

Què vols fer quan acabis els estudis?

Ara, el que m'agradaria és especialitzar-me en Medicina Interna, per tant toca fer el MIR. Més endavant, durant la residència, potser doctorar-me i, qui sap, potser combinar l'assistència sanitària i impartir classes a la universitat. El més immediat és continuar la meva formació per ser metgessa, la resta ja vindrà.

Des del teu punt de vista…


Els aspectes positius de la carrera de Medicina són…

El que és positiu és que un cop acabes està clar el que ve a continuació, no hi ha gaires opcions; sortim totalment encaminats al que serà el nostre futur professional i com arribar a una feina i una especialitat és, per a quasi tots, per la mateixa via i amb les mateixes opcions. Destaco això perquè tinc amics que han acabat les seves carreres de periodisme, filologia… i no tenen gaire clar, més aviat no tenen ni idea, del que faran a partir d'ara; nosaltres, els que acabem Medicina, de tot això no ens hem de preocupar, està molt clar quin és el següent pas, el MIR i l'especialitat.

I quins són els aspectes negatius?

El que és negatiu és que és totalment incompatible estudiar Medicina i treballar (si vols assistir a les classes teòriques), ja que entre teoria i pràctiques tens ocupat gairebé tot el dia.

Consell a un futur estudiant de Medicina.


A un futur estudiant de Medicina li diria que si realment és el que vol, que lluiti, que tant és si ho fa en 6 anys, en 8 o en els que siguin necessaris. És dur, com qualsevol altra carrera, però al final ningú pregunta quant t'ha costat. El que cal és gent que apreciï i estimi la seva feina.