Berta de la Dehesa

Berta de la Dehesa
Ara, després de molts anys, Berta de la Dehesa està recollint el fruit del seu esforç i interpreta Jimena en la sèrie Yo soy Bea.
Nom: Berta de la Dehesa Amo.

Lloc de naixement: Madrid.

Edat: 29 anys.

Professió: Actriu.

Estudis:

Interpretació, a l'estudi internacional de l'actor Juan Carlos Corazza.

Per dos crèdits no he acabat la diplomatura en Magisteri, especialitat d'Educació Infantil, a la Universidad Complutense de Madrid, però m'he proposat acabar-la.

Comunicadora de Llenguatge de Signes Espanyol a l'Associació de Sords de Madrid.

Estudis musicals: 2n de solfeig i piano.

Anglès: nivell alt.

Anys que portes en el món de la interpretació: com a estudiant, vuit; professionalment, dos i mig.

Si no haguessis estat el que ets ara, què hauria estat de la teva vida?


Possiblement, ara seria mestra d'infantil o intèrpret de la llengua de signes, o potser cap de les dues coses.

Què volies ser de gran?


Quan era petita, volia ser veterinària i muntar una consulta amb la meva amiga Anna; ja de gran volia ser forense, de la policia criminalista. M'encantaven les ciències; de fet, vaig començar biològiques amb 18 anys. Vaig estar quatre anys matriculada, però només vaig aprovar un parell de cursos. Vaig ser lenta a reaccionar, però em vaig adonar que no era feliç estudiant això. I mai no és tard per canviar...

Estàs estudiant?


Sempre cal estar-se reciclant i tornant a l'escola. Durant l'any que he estat en la sèrie he fet un curs d'interpretació. A més, en aquesta professió alguns personatges saben coses que tu no saps i sempre cal estar aprenent. El mes de setembre m'he matriculat de l'assignatura que em quedava de Magisteri. I, després, no ho sé.

T'has convertit en allò que molts haurien volgut ser, però... és or tot el que lluu?


Jo em considero afortunadíssima, sobretot perquè treballo en el que m'agrada, però les jornades són dures i cal matinar i estudiar molt. I després està la popularitat. Tothom pensa que ser famós, que et reconeguin pel carrer, és genial; em sembla que és bonic que la gent que gaudeix del teu treball t'ho demostri, però la popularitat et treu llibertat.

Com vius el dia a dia?


Segons el dia, em llevo a una hora o una altra; per exemple, si entres en la primera seqüència del dia, et recullen sobre les sis del matí i, si és l'última, sobre les quatre de la tarda.
M'arreglo, agafo els meus textos i un xofer em porta al plató, a Navalcarnero. Normalment anem en ruta, així que, de vegades, ja hi ha alguns actors al cotxe i en altres ocasions vaig jo a buscar-ne d'altres; passem prop d'una hora al cotxe.

Esmorzem i pugem a maquillatge i perruqueria, on ens preparen en uns 45 minuts, i, després, passem al nostre camerino i ens vestim (els de vestuari et deixen els canvis preparats i marcats, perquè sàpigues quin posar-te'n en cada seqüència). Allà esperem, unes vegades assagem, d'altres parlem o veiem la televisió, fins que algú de direcció et diu que baixis a plató per rodar la seqüència i després et canvies per a la següent.

Les jornades d'enregistrament són llargues, duren onze hores i tenim una hora per menjar alguna cosa. Alguns dies són molt cansats, perquè et toquen totes les seqüències seguides i gairebé no tens temps per repassar el text. Altres dies n'hi ha dues molt distanciades i, potser, has d'estar esperant vuit hores entre una i una altra i t'avorreixes de tant esperar. I, després, torno a casa, per preparar el dia següent i intentar tenir una mica de vida personal (amics, família...).

EL TEST


Una formació que tens i que consideres positiva.
Un curs de clown.

Una formació que no tens i que creus que necessites.
M'agradaria aprendre més idiomes i haver fet dansa.

Una professió o ofici que sempre t'ha agradat.
Criminòloga o metgessa.

Una etapa de la teva vida de la qual tens un bon record.
La meva infantesa; era tan feliç que em llevava cantant!

L'assignatura que més t'agradava i la que detestaves quan estudiaves.
Les meves assignatures preferides eren matemàtiques i física; la pitjor, llengua.

Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
Admiro molts actors, com Bardem, Eduard Fernández, Carmen Maura, Lola Dueñas, Manuel Morón, Raúl Arévalo..., i aquests només són alguns dels actuals actors espanyols als quals admiro, però n'hi ha un munt més. Sento admiració per tots els actors que prenen seriosament la seva feina i sempre busquen una mica més.

Un esport que practiques o que t'agradaria practicar.
M'encantaria fer natació.

Una pel·lícula que tornaries a veure.
El golpe.

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
No sabria dir-te'n un; depèn del camí que segueixis per interpretar. Em sembla important llegir Strasberg o Stanislavski, però, com ja he comentat, tot depèn del tipus de formació.

Estil de música que t'agrada.
Pop rock, jazz, flamenc…, són molts i variats els estils de música que m'agraden. M'encanta la música.

Una cançó que detestes.
Opá, del Koala.

Una ciutat o país que destacaries en l'àmbit artístic.
Rússia. Sempre que veig la companyia russa al Festival de Tardor, surto amb energies renovades, perquè, de vegades, quan treballes en televisió, on tot és molt ràpid, poc artístic i molt comercial, et replanteges si això era el que volies, però, quan veus bons espectacles, recordes què és el que t'emocionava de la teva professió.

Un consell a un jove que vulgui dedicar-se a la interpretació com tu.
Forma't, vés a alguna escola, aprèn tot el que puguis i, quan acabis, tingues paciència i fe. És difícil treballar en aquesta professió, però aquesta és una cursa de fons i qui aguanta és qui aconsegueix treballar.
A més, jo animaria la gent a muntar els seus propis projectes: crear una companyia de teatre, fer curts amb els amics..., com a mínim hauràs après molt.

Enumera els components de l'equip de professionals que t'envolta.
Conductors, encarregats del càtering, professionals del maquillatge, perruqueria, vestuari i attrezzo, electricistes, directors de fotografia, càmeres, tècnics de so, realitzador, script, director i productor.

Quin d'aquests professionals és fonamental en el teu dia a dia?
En el dia a dia no pot faltar-hi ningú, perquè, si hi faltés algú, no es podria gravar la sèrie. Primer ha d'existir una idea, que acabarà sent el text de la història que explicarem els guionistes. Per gravar, els actors han d'anar caracteritzats dels seus personatges, per això la importància del vestuari, la perruqueria i el maquillatge. Han d'estar ubicats en algun decorat i, per això, és necessari l'attrezzo (si no per construir-lo, per adaptar-ne un de natural a les necessitats). Perquè quedi gravada, fan falta els de so i els càmeres, però la càmera no podria gravar si no hi hagués llum, i aquí entren electricistes i director de fotografia. Tota aquesta gent necessita un altre equip que els coordini, que és l'equip de direcció, director inclòs.