La professora d'Infermeria

Ma Francisca Casas imparteix diferents assignatures de la titulació d'Infermeria

La professora d'Infermeria
"La d'Infermeria és una disciplina que requereix formació humanística i una clara orientació cap a les persones..."
Mª Francisca Casas Martínez és professora de la titulació d'Infermeria a l'Escuela de Enfermería y Fisioterapia de la Universidad de Alcalá de Henares.

Quines diferències creus que es donaran entre la diplomatura i el grau en Infermeria?
Ja d'entrada, la diferència més evident es troba en la durada dels estudis. Passar de 3 a 4 anys permetrà una distribució més adequada de l'esforç d'aprenentatge. Els nostres estudiants de diplomatura realitzen jornades presencials que sovint són superiors a les 7 hores, la qual cosa suposa que tinguin grans dificultats per assimilar el que aprenen. En aquest sentit, el grau introdueix més racionalitat i afavoreix la reflexió.

Amb el grau assistirem també a un procés de substitució de les metodologies didàctiques, imposant-se aquelles més dirigides a potenciar l'aprenentatge sobre la docència (seminaris, sales de demostració, treballs tutelats en petits grups, etc.).

És clar que en aquesta nova situació el professorat ha de modificar el seu rol, guiant l'estudiant perquè assoleixi els objectius d'aprenentatge. Això requerirà inversions importants en política de professorat, formació i mitjans, inversions que moltes universitats encara no han pogut realitzar i de les quals dependrà en gran part l'èxit dels nous plans d'estudis.

LA PROFE

Mª Francisca Casas Martínez imparteix diferents assignatures de la titulació d'Infermeria, com són Infermeria Maternoinfantil, matèria troncal; Antropologia de l'Atenció i Salut, Malaltia i Cures en els segles XIX i XX, ambdues optatives i, a més a més, participa en una altra matèria optativa: Cures Pal•liatives impartint els continguts sobre les cures pal•liatives en la infància.

Mª Francisca Casas Martínez va cursar un Bachelor of Nursing a l'Hogeschool HZ Zeeland d'Holanda i també un Màster en Ciències de la Infermeria a la Universidad de Alicante i es va doctorar per la Universidad de Alcalá de Henares.

Aspectes positius de l'adaptació de la diplomatura a l'EEES, pel que fa a Infermeria
Per a Infermeria, a més a més dels aspectes formatius que hi pot haver presents, com en tots els estudis universitaris, suposa el gran pas en l'obtenció del títol de Grau, nivell que equival a l'anterior de Llicenciat. D'aquesta manera es corregeix una situació de greuge comparatiu de més de trenta anys en què la pròpia Universitat posava límits a la formació dels seus diplomats. Les diplomades en infermeria, si volien prosseguir els seus estudis universitaris, cap a la llicenciatura o el doctorat, havien de canviar de disciplina (psicologia, humanitats, biblioteconomia, etc., però en cap cas infermeria). Aquesta era una situació que en la majoria dels països europeus no s'entenia. Ells tenien només universitaris, no universitaris de 1a i de 2a.

Els Reials Decrets de Grau i Postgrau (Màster i Doctorat) ja permeten disposar d'espais en els quals les infermeres podran assolir el major grau acadèmic i avançar així en la investigació en la pròpia disciplina


Descripció de la titulació d'Infermeria

Dificultat. No crec que puguem parlar d'èxit sense esforç en cap activitat de la vida i molt menys quan parlem d'estudis universitaris. En l'actualitat, la majoria de les organitzacions universitàries pretenen orientar-se cap a l'excel•lència, i això implica exigir als estudiants un esforç cada dia més gran. En titulacions com la nostra, amb un alt nivell d'experimentalitat, és imprescindible justificar científicament la pràctica i no solament aprendre a realitzar un treball tècnic. Per a això, és necessari disposar d'unes bases teòriques sòlides i aproximar-se de la teoria a la pràctica i viceversa, mitjançant un procés continu de reflexió crítica. Com es pot veure, són operacions intel•lectuals de gran complexitat.

Els treballs. Aquesta no és tant una característica pròpia dels estudis d'infermeria, sinó més aviat dels estudis universitaris de Grau. Com hem vist abans, en ells el gran canvi es troba en la forma d'aprenentatge, en la disminució de les classes magistrals i en la presència d'altres tipus de dinàmiques d'estudi i metodologia més activa i participativa, per la qual cosa els estudiants han de realitzar nombrosos treballs individuals i en grups, que comporten recerca d'informació, anàlisi crítica d'aquesta, presentació i debats. Es tracta també de responsabilitzar l'alumne del seu propi aprenentatge, però això sí, tenint a la seva disposició els recursos adequats proporcionats per la Universitat.

Les pràctiques. En els estudis d'infermeria, els alumnes realitzen aprenentatges pràctics en sales de demostració (pràctiques no clíniques) on aprenen en models simulats els procediments que posteriorment han de posar en pràctica en situacions reals de cures (pràcticum). El pes dels crèdits pràctics en els estudis de grau és de 90 ECTS (37,5 %), però cal afegir-hi les pràctiques no clíniques de les diferents assignatures, la qual cosa ens permetria parlar d'un percentatge aproximat del 50%.

Durant l'aprenentatge pràctic, l'alumne ha de dur a terme, com hem vist anteriorment, una reflexió crítica i la justificació d'allò que s'ha realitzat, la qual cosa implica la revisió permanent dels fonaments de l'atenció, de forma individual o grupal.


Consell a un futur estudiant...

En primer lloc, que estudiï el que vulgui estudiar. La infermeria és una disciplina i una professió que, malgrat que s'emmarca en el grup de les ciències de la salut, té unes característiques que li són pròpies en el seu acostament a la salut, la persona i l'entorn i a les relacions que s'hi estableixen. És una disciplina que per estudiar-la, igual que per exercir la professió, cal disposar de formació humanística i d'una clara orientació cap a les persones, l'atenció de les quals és el seu objecte de dedicació i motiu d'existència.

Que s'oblidin d'una vegada per totes del concepte d'estudi menor o tècnic i que es preparin per aprofitar les grans oportunitats que en el seu futur professional (especialitats en infermeria) o acadèmic (màster i doctorat) sorgiran.