El professor d'Economia

Titulació en Economia

El professor d'Economia
"El grau en Economia combina matèries que tradicionalment s'havien considerat de ciències, juntament amb altres de lletres..."
Juan Pablo Rincón Zapatero és vicedegà de la titulació en Economia de la Universidad Carlos III de Madrid i professor titular del Departament d'Economia de la mateixa universitat.

Quines diferències aprecia entre la llicenciatura i el grau en Economia?

En el grau, la docència s'organitza al voltant d'un cronograma que els estudiants coneixen a l'inici del curs. En el cronograma es detalla el contingut de cada una de les sessions, juntament amb la dedicació d'hores que l'estudiant ha de fer. Per regla general, cada assignatura té 2 sessions setmanals d'una hora i mitja, una dedicada a la teoria, i una altra, de caràcter més pràctic o aplicat, en grups més reduïts. Per tant, l'estudiant coneix exactament la matèria que s'explicarà en cada sessió i es dedica el mateix percentatge de temps a teoria i a pràctica.

En el grau es fa més èmfasi en els aspectes pràctics dels ensenyaments que s'imparteixen, sense descuidar la fonamentació teòrica. D'altra banda, l'estudiant adquirirà habilitats i destreses en el treball en grup i en l'expressió oral i escrita, ja que en moltes matèries ha d'argumentar i justificar els seus treballs en les avaluacions. Aquestes són diferències importants respecte de les antigues llicenciatures.

En el grau, l'avaluació es realitza de forma contínua, de manera que la participació activa de l'estudiant en les classes pràctiques és gairebé obligatòria per superar l'assignatura. Es fomenta, per tant, l'assistència a les aules. D'aquesta manera, el professor pot realitzar una tasca de seguiment i tutoria més intensa que en la llicenciatura i l'estudiant ha d'organitzar-se per portar les matèries al dia, cosa que influirà de manera positiva en el seu aprenentatge i en els resultats finals. D'altra banda, l'assistència a les classes és un símptoma evident d'una utilització més eficient dels recursos que la societat fa servir a la universitat.

Aspectes positius de l'adaptació de la llicenciatura a l'EEES, pel que fa a Econòmiques.

Els aspectes positius de l'adaptació de les llicenciatures a l'EEES han estat explicats en diversos fòrums per autoritats polítiques i acadèmiques. La creació d'un espai europeu d'educació superior homogeni fomenta la mobilitat entre països dels titulats europeus, és a dir, facilita la utilització del capital humà, que és un dels motors fonamentals del creixement econòmic.


EL PROFE

Actualment, Juan Pablo Rincón Zapatero imparteix l'assignatura de Matemàtiques per a l'Economia en els graus en Economia i Finances i Comptabilitat (obligatòria, 6 ECTS), que es dóna en el 1r curs, 1r quadrimestre. També imparteix Mathematics I en el Màster d'Anàlisi Econòmica.

Juan Pablo Rincón Zapatero és llicenciat en Matemàtiques per la Universidad de Valladolid i doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UNED.

La seva experiència docent es reparteix entre la Universidad de Valladolid (1988-2004) i la Universidad Carlos III de Madrid (des de 2004 fins ara).

Ha publicat en revistes científiques com Econometrica, Journal of Economic Theory, Economic Theory o Journal of Economic Dynamics and Control, entre d'altres.

L'objectiu és atendre millor les necessitats actuals de la societat. En el cas concret dels estudis d'Econòmiques, els avantatges són clars, ja que una economia globalitzada com l'actual necessita professionals amb una formació d'una qualitat comparable, independentment de la regió o país on s'hagi adquirit.


Descripció del grau en Economia

Dificultat. Tots els estudis superiors requereixen esforç i dedicació. La vocació és també un factor fonamental per completar els estudis amb èxit. El grau en Economia combina matèries que tradicionalment s'havien considerat “de ciències”, com les matemàtiques, juntament amb altres “de lletres”, com el dret. Altres més específiques del grau, com són economia, administració d'empreses o comptabilitat, combinen aspectes quantitatius i no quantitatius. És difícil graduar la dificultat d'uns estudis, ja que dependrà, també, de la capacitat de l'estudiant i de la seva preparació prèvia. De vegades, passa que qui ha accedit a la carrera no ha adquirit la base necessària en algunes matèries en els estudis de secundària; si és així, la carrera pot resultar difícil.

Les pràctiques. En el grau, les pràctiques ocupen el 50% de la càrrega lectiva. A més, suposen un 40% de la qualificació final de l'alumne i són obligatòries per superar la matèria, ja que s'aplica l'avaluació contínua. Les pràctiques es plantegen des de dos punts de vista: per consolidar els coneixements teòrics i per orientar i preparar l'estudiant en el seu futur professional. No només s'insisteix en el contingut acadèmic de les pràctiques, sinó també en el desenvolupament d'habilitats i destreses relacionades amb el treball en equip, l'exposició oral davant els companys i el professor, l'assumpció de responsabilitats en el grup de treball i la distribució de tasques entre els seus membres.

Generalment, els grups de treball es componen de 4 a 6 estudiants i les pràctiques es realitzen segons l'assignatura concreta. Varien des de la tradicional resolució d'exercicis fins al plantejament i l'anàlisi de casos que pretenen ser propers a la realitat i relacionats amb l'economia, l'empresa, el dret, la utilització de fonts d'informació, etc.

Consell a un futur estudiant...

Que es plantegi els estudis amb il•lusió i responsabilitat, procurant aprofitar al màxim els recursos que la societat posa a la seva disposició, de manera que adquireixi uns coneixements i una execució professional que reverteixi de nou en la societat, en benefici de les futures generacions. L'economia és una disciplina que té un paper essencial.