Fassman Studios

Uns professionals dels efectes visuals

Fassman Studios
"En el camp dels efectes visuals per a cinema i publicitat, tecnologia i artesania van agafades de la mà; els ordinadors són només eines i la part artística és molt important..."
Fassman Studios és un estudi d'efectes visuals per a cinema i publicitat, creat per Lluís Castells i Xavier García l'any 2010.

En què treballeu actualment?
Actualment treballem en dues produccions: Promoción fantasma, de Javi Ruiz, i Lo imposible, de J. A. Bayona. És un projecte que porta El Ranchito, de Madrid, però nosaltres tenim una part dels efectes visuals.

Fassman Studios es va crear el 2010; quins projectes heu portat a terme des de llavors?
Hem treballat en Los ojos de Julia, de Guillem Morales; Agnosia, d'Eugenio Mira, i Eva, de Kike Maillo; a més d'altres petits projectes com curts, videoclips i comercials.

Què us va portar a crear la vostra pròpia empresa?
Tots dos estàvem treballant de forma aïllada en projectes de cinema i vam arribar a un punt en què per volum de feina era millor crear una empresa i poder agafar projectes més grans.

Quin és el vostre dia a dia a Fassman Studios?
Ara, a poc a poc, anem treballant menys a les màquines, ja que hi ha altres tasques també importants com ara la gestió interna del personal, supervisar tota la feina que es genera diàriament i també fer d'interlocutors amb els directors. D'altra banda, tot i que encara som petits, tenim una persona que s'encarrega de les tasques comercials i de gestió, i que està en contacte amb la nostra oficina gestora.

El seu web

Xavier, tu vas començar a estudiar cuina i vas estar treballant durant un temps com a cuiner. Què et va fer canviar el món dels fogons pel dels efectes especials?
La veritat és que de petit jo volia fer efectes especials. Amb els meus pares vam mirar alguna manera d'estudiar-ho, però en aquell moment encara no hi havia escoles reglades i m'ho van treure del cap.

Per coses de la vida vaig decidir estudiar cuina, influït per una escena de la pel·lícula Apocalipse now, en què un dels actors diu que abans de la guerra era salser. El meu pare, informàtic de professió, va començar a treballar amb els primers software de 3D a finals dels vuitanta i principis dels noranta. Programes com TDI, Alias. Tot allò encara no m'interessava. Després d'estudiar i treballar en l'alta restauració (Talaia Mar, El Bulli, etc.) vaig arribar a la conclusió que, tot i que la cuina és meravellosa, el negoci és horrorós.

La cuina d'alt nivell és una forma d'expressió que, a diferència del cinema, és de caràcter individual, se'n pot gaudir de forma col·lectiva, però només el ritual. Al final cadascú té el seu plat o el seu menú, i és irrepetible. En canvi, al cinema l'obra pot ser revisada una vegada i una altra.



Què destacaríeu de la vostra professió.
Destacaríem que és un camp en què tecnologia i artesania van agafades de la mà; que els ordinadors són només eines i la part artística és molt important i l'ha de posar cadascú. I que contínuament hem d'aprendre tècniques i metodologies noves.

Algú a qui admireu en l'àmbit dels efectes especials.
Douglas Trumbull, supervisor d'efectes visuals a 2001: A Space Odyssey, Blade runner, Close encounters of the third kind, Silent running i Brainstorm.

Un bloc o una web de referència en el vostre camp.
El de l'empresa de Nova Zelanda Weta Digital.

Un llibre de capçalera per a la vostra professió.
The VES handbook of visual effects: focal press.


Un consell per a un jove que somia dedicar-se als efectes especials en l'audiovisual.
El perfil que es demana és la fàcil adaptació i la capacitat de resoldre problemes molt complexos.

L'alta restauració va destinada majoritàriament a un públic d'alt nivell adquisitiu, amb qui jo tinc poc a veure. En canvi, del cinema, se'n pot gaudir de forma col·lectiva, en pot gaudir gent de tots els estrats socials i només han de pagar una petita quantitat; el trobo molt més democràtic.

Molta gent sempre m'ho pregunta. Jo, realment, no hi trobo tanta diferència. Als restaurants el que es fa és postproducció amb aliments, ara la faig amb imatge. Abans treballava amb gustos, textures, temperatures, i ara treballo amb formes, colors i moviment per mitjà d'un entorn digital; han canviat les tècniques, però en definitiva el concepte no és gaire diferent. S'ha de tenir bon criteri i gust pel detall, i ser perfeccionista.

Lluís, durant la teva trajectòria has guanyat molts premis, un dels quals és un Goya als Millors Efectes Especials per la pel·lícula El orfanato l'any 2008. Calen guardons com aquest per fer enlairar una trajectòria professional?
Seria mentir dir que no. La veritat és que hi ajuden, sobretot per donar-te a conèixer. Però no crec que siguin imprescindibles. Crec que l'únic secret de l'èxit és treballar, treballar i treballar. No estar quiet mai, tenir molta constància i molta paciència. Estar contínuament aprenent coses noves i conèixer tanta gent com es pugui, no tancar-se mai, i tot i que t'equivoquis mil vegades, no donar-se mai per vençut, perquè al final, tard o d'hora, recolliràs els fruits de tot aquest esforç.

Penseu que el dels efectes especials és un sector en expansió? Hi ha demanda de professionals en aquest camp?
Sí, cada vegada més. L'eina que era molt costosa ara és més accessible i això està fent que la puguin incorporar petites produccions. Al final esdevindrà una eina més al servei d'una història i deixarà de ser un simple artefacte.

Què en penseu, de l'emprenedoria?
Creiem que si realment tens vocació d'emprenedor és molt gratificant. Convertir idees i projectes en realitat és meravellós i, a més a més, ets amo i senyor del teu temps.

Creieu que el món acadèmic ens prepara i ens forma per ser emprenedors?
Creiem que no. El món acadèmic prepara les persones per ser bones professionals, però cadascú s'ha de conèixer a si mateix i ha de saber què és allò que li agrada o allò en què se'n surt millor. Ser emprenedor és quelcom que es porta a dins, de la mateixa manera que ho és el fet de ser creatiu o de tenir vocació d'investigador. La persona que es coneix a si mateixa i sap que té unes habilitats trobarà, tard o d'hora, la formació o les eines que l'ajudin a desenvolupar-se i a créixer professionalment.