El professor de Periodisme
Titulació de Periodisme
Formació:
• Llicenciat en Història per la Universidad de Sevilla.
• Tercer cicle amb suficiència investigadora en Antropologia Social i Ciències de la Informació, també a la Universidad de Sevilla.
Assignatura que imparteix:
• Estructura de la informació. Estudia els conglomerats i els grups de comunicació al món i a Espanya (matèria troncal, anual, de nou crèdits, que s'imparteix l'últim any de la carrera).Ha de tenir capacitat crítica, interessar-se per tot allò que l'envolta, tenir il·lusió per viure i per explicar a la gent les seves vivències i les dels altres; li ha d'agradar llegir de tot, donar importància a tot i tenir l'habilitat per assimilar les idees i els conceptes i per redactar. I, és clar, dominar la informàtica i algun idioma.
Els alumnes haurien d'ampliar pel seu compte els coneixements que reben a la classe i, ara, molt més, perquè arriben els nous plans d'estudis unificats amb Europa i els crèdits són, en gran part, no presencials. Jo exigeixo un nivell de dedicació alt, perquè per entendre la meva assignatura s'ha de tenir en compte la perspectiva històrica i el context del món mediàtic. Exigeixo llibres de lectura obligatòria i reportatges, documentals i pel·lícules amb els quals poden ampliar els continguts de la matèria.
El qui és periodista ho és sempre. L'estudiant de periodisme ha de saber que un periodista sempre observa el que està passant. Qui té vocació i viu d'allò que li agrada acostuma a unir treball i hobby en un sol concepte. Però, és clar, quan es treballa s'observa d'una altra manera i, quan no, es pot estar més relaxat. Jo, per exemple, sempre m'he considerat professor i periodista, dins i fora de la universitat. M'ho passo bé així.
Cal fer algun curs o màster de periodisme especialitzat, ampliar els coneixements d'idiomes i d'informàtica i no oblidar que s'ha d'exercir la professió -la comunicació, en aquest cas-, fins i tot abans d'acabar els estudis.
En termes generals, deixa molt a desitjar. Els contractes són precaris, el treball és temporal, els mitjans de comunicació no solen «fer planter», sinó que acomiaden uns alumnes i en contracten de nous. Les pràctiques es converteixen, moltes vegades, en substitucions o en feines de professionals consumats… És una llàstima perquè tot això, al final, ho paga tota la societat.
Que sigui humil, que pensi que és un empleat per compte d'altri, que és un treballador i no una estrella; que miri sempre de veure més enllà, que contrasti la informació i que deixi de costat fílies i fòbies.