La professora d'Enginyeria Informàtica

Eva Lorenzo està doctorada en Informàtica

La professora d'Enginyeria Informàtica
"L'oferta de treball d'enginyers informàtics excedeix la demanda de feina, a causa de l'aposta de les empreses per les inversions en tecnologia i solucions informàtiques..."
Eva Lorenzo Iglesias és doctora en informàtica per la Universidade da Coruña. Actualment és professora de l'Escola Superior d'Enginyeria Informàtica de la Universidad de Vigo.
Descripció del grau en Enginyería en Informàtica

Hi ha millores substancials. D'una banda, crec que s'han de destacar les noves estratègies emprades per a l'ensenyament-aprenentatge, que aconsegueixen un major aprofitament del treball de l'estudiant i li permeten adquirir competències i habilitats que fins al moment no es tractaven, o si es feia, era ocasionalment.

D'altra banda, pel que fa al pla d'estudis del nou grau, crec que s'ha fet una reflexió important sobre els continguts impartits fins al moment en les enginyeries tècniques i superiors, eliminant les duplicitats existents i realitzant una actualització considerable de les temàtiques de manera que s'adaptin a les necessitats actuals del mercat laboral.

L'únic punt feble que hi veig és la manca d'“estabilitat” del grau a causa de la seva recent implantació. Sens dubte caldran reajustaments, tant pel que fa als continguts com al treball de l'estudiant, que no es podran fer fins que acabin les primeres promocions.

LA PROFE

Des del curs 2000-2001, Eva Lorenzo Iglesias imparteix 2 assignatures a l'Escola Superior d'Enginyeria Informàtica de la Universidad de Vigo.

La 1a, Ampliació de Bases de Dades, és una matèria optativa que s'imparteix en l'últim curs de l'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió. La 2a, Administració i Disseny de Bases de Dades, és una matèria obligatòria que s'imparteix en 5è curs de la carrera d'Enginyeria Informàtica. Totes 2 matèries són una continuació de l'assignatura Bases de Dades impartides amb caràcter obligatori al 2n curs.

L'Enginyeria en Informàtica és una carrera en la qual cal estudiar molt?

No. No exigeix una assimilació de continguts i conceptes gran, però sí que cal desenvolupar habilitats com:


  • aptitud numèrica
  • capacitat d'abstracció, anàlisi, síntesi, raonament lògic
  • curiositat, imaginació, creativitat, innovació
  • capacitat de percepció i atenció
  • sentit de l'organització i el mètode
  • atenció al detall
  • sentit pràctic i visió espacial

Assignatures més complicades

Les relacionades amb matemàtiques i estadística, sobretot per a aquells alumnes que provenen de cicles formatius, i l'electrònica.


Quin tipus de treballs han de dur a terme els teus alumnes?

Tant a les classes teòriques com en les pràctiques s'apliquen de forma intensiva tècniques de treball en grup i d'aprenentatge cooperatiu. Concretament, algunes de les metodologies i estratègies que s'utilitzen a les classes són, per exemple, les següents:


  • Sessió magistral. Exposició oral complementada amb l'ús de mitjans audiovisuals i la introducció de preguntes dirigides als estudiants, amb la finalitat de transmetre coneixements i facilitar l'aprenentatge.

    Durant aquestes sessions és necessari estimular al màxim la participació de l'alumnat. Creant el clima adequat es pot arribar a aconseguir que parlin, que donin idees, que discuteixin solucions o almenys que manifestin si han comprès o no el que s'acaba d'explicar.

  • Pràctiques de laboratori. Metodologia que permet que els estudiants aprenguin de manera efectiva a través de la realització d'activitats de caràcter pràctic, com demostracions, exercicis, experiments i investigacions.

  • Activitats inicials. Activitats que es duen a terme abans d'iniciar qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge a fi de conèixer les competències, interessos i/o motivacions que posseeix l'alumnat per a l'èxit dels objectius que es volen assolir, vinculats a un programa formatiu. Amb aquestes activitats es pretén obtenir informació rellevant que permeti articular la docència per afavorir aprenentatges eficaços i significatius, que parteixin dels sabers previs de l'alumnat.

    S'inclouen també aquí totes aquelles activitats necessàries per a l'organització de l'aprenentatge (formació de grups, presentació de la matèria a tractar, explicació dels objectius perseguits, etc.).
Importància de les pràctiques

En totes 2 assignatures és molt important la seva aplicació pràctica, fet que es reflecteix en el pes assignat a les pràctiques, que és d'un 30% i d'un 40%, respectivament, sobre el total de les matèries.

Existeixen 2 tipus de pràctiques: pràctiques de laboratori i seminaris. Les pràctiques de laboratori consisteixen en el desenvolupament del modelatge d'una base de dades en totes les seves fases. Per a això, es formen grups d'uns 4 alumnes que han de plantejar un supòsit pràctic. Sobre aquest supòsit es treballa la resta del curs, incorporant de forma pràctica tots els conceptes apresos.

Durant part dels crèdits pràctics els estudiants participen en seminaris on es discuteixen les últimes tendències en bases de dades i es presenten problemes oberts.

Els estudiants s'agrupen en equips de 5 a 6 persones. Cada grup realitza una exposició oral sobre el tema que se li hagi assignat i sobre el qual hauran d'haver treballat a partir d'unes referències bibliogràfiques bàsiques. A més a més, n'haurà d'entregar un treball escrit, juntament amb un o més exercicis que permetin l'aplicació pràctica del que explica.


Situació del mercat laboral per als acabats de titular

En relació a la demanda laboral dels Enginyers i Tècnics en Informàtica, en el Llibre Blanc del títol de Graduat en Enginyeria Informàtica es recollia ja l'any 2003 que:

" [...] aquesta realitat continua marcada per la gran demanda d'aquests professionals i, paral•lelament, es pot detectar un interès creixent per començar a consolidar el que constitueix la identitat professional informàtica. En un context d'un alt creixement de la informatització, de la connectivitat de les empreses, de les administracions públiques i de les llars d'arreu del món, la formació de professionals en aquest sector és un factor decisiu per al progrés tecnològic i econòmic i la cohesió social dels nostres països. No obstant això, hi ha dades que indiquen que el futur pròxim seguirà marcat per un dèficit de professionals de TI. Així doncs, a la Unió Europea les dades proporcionades per l'ITC Consortium (IBM, Nokia, Philips, Thomson, Siemens, Microsoft Europe, British TELECOM) van estimar el dèficit de professionals per a l'any 2003 en 2.362.000. Per països, el dèficit d'Alemanya seria de 546.791 professionals, mentre que a Espanya està xifrat en 83.538. En aquest mateix sentit, l'European Information Technology Observatory eleva el dèficit fins a 3.670.000 (110.000 a Espanya), mentre que les dades de la Union Network Internacional són menys vistoses (1.700.000)."

Segons indiquen els últims estudis, aquesta situació de dèficit persisteix en l'actualitat. A escala nacional, la tercera edició de l'informe Los más buscados d'Addeco (una de les consultores de recursos humans més prestigiosa d'àmbit mundial), va assenyalar que l'analista programador va ser un dels professionals més demandats per les empreses espanyoles el 2008. Segons aquest informe, actualment l'oferta de treball excedeix la demanda d'ocupació en aquest sector, a causa de la decidida aposta de les empreses per les inversions en tecnologia i solucions informàtiques en els últims anys com a aspecte estratègic clau per a la millora de la seva competitivitat i productivitat.


I pel que fa a Galícia...

Un estudi recent elaborat per TECNOCOM (una de les principals empreses de desenvolupament de programari a Espanya) i l' Asociación de Ingenieros Informáticos de Galicia, publicat el març de 2008, mostra els resultats següents:


  • La demanda d'enginyers informàtics a Galícia va pujar a més de 750 professionals durant el 2007 (només comptabilitzant notícies aparegudes en premsa i en processos de selecció, per la qual cosa, amb tota probabilitat, la xifra és més gran), però entre les tres universitats gallegues no van generar en aquest any més que 430 diplomats de les diferents titulacions relacionades amb l'Enginyeria Informàtica.

  • Durant el 2007 es van crear 107 empreses informàtiques, fet que situa la comunitat com la quarta que ha registrat una major expansió, per darrere de Madrid (688), Catalunya (583) i Andalusia (283).

  • En els últims anys s'ha reduït la demanda de tècnics d'informàtica procedents dels cicles de Formació Professional, i paral•lelament s'ha incrementat de forma molt notable la demanda d'Enginyers Tècnics en Informàtica.
Consell a un futur estudiant...

L'estudiant ha d'estar mentalitzat que no solament és important aprofitar en tot el possible els ensenyaments transmesos pel docent, sinó que l'èxit de tot el seu esforç només serà beneficiós quan realitzi de forma paral•lela una inversió important del seu temps en la realització de treball autònom.

Un altre consell seria que aprofiti tot el que pugui l'important nombre de mecanismes complementaris que la Universitat ofereix (xerrades, beques de col•laboració, mobilitat, pràctiques professionals, etc.) perquè són una mesura important d'acostament al món laboral.